Dolors Lamarca dirigeix la Bibilioteca de Catalunya
des de 2004. Nascuda a Granollers, diplomada en
Biblioteconomia i Documentació i llicenciada en
Filologia Clàssica, gestiona un fons de gran valor
bibliogràfic i documental format per prop de tres
milions de documents en suports diversos. En
plena societat del coneixement, la Biblioteca té
engegats diferents projectes de digitalització del
seu fons que permeten difondre globalment aquest
patrimoni i, alhora, conservar tot el que s’edita
a Catalunya. En clau granollerina, a la Biblioteca
de Catalunya s’hi pot consultar, entre d’altres, el
llegat del músic Josep M. Ruera, manuscrits de
l’historiador i heraldista, Francesc Tarafa, o l’obra
del poeta, escriptor i periodista, Carles Sindreu,
molt relacionat amb Granollers.
Com creu que serà la Biblioteca de Catalunya en el
propers anys?
La Biblioteca de Catalunya és, en principi i fonamentalment,
la memòria de la cultura dels països de parla catalana
i, per tant, el que pretenem és ser exhaustius. Que
la Biblioteca de Catalunya sigui el que li hem posat per
lema: oberta a tothom, fiable i útil a la societat. Fiable
vol dir que hi sigui tot i per sempre. I, per tant, el nostre
programa de digitalització és molt car perquè pretenem
tenir còpia digital de tot per poder-ho conservar per
al futur. Hi ha molts documents nascuts sobre paper o
sobre pergamí que també els procurem digitalitzar però,
a més, també fem la conservació de tot el que es publica
ja nascut digital. En el futur què esperem que sigui la biblioteca?
Un museu, d’una banda, on s’ha guardat tot el
que s’ha publicat sobre i a Catalunya i d’autors catalans
i, a més, la biblioteca que es vagi formant tant si és de
webs, llibres electrònics com tot tipus de documents.
I, físicament, com s’imagina la Biblioteca?
Com un gran centre en què tothom s’hi senti acollit.
Un lloc amb moltes connexions informàtiques, ara
hi ha wi-fi a tot arreu, deixem ordinadors portàtils
a tothom… Un espai digne, segur i ben protegit, per
poder consultar documents originals, que és molt
important. En aquí es guarda des dels primers manuscrits
del nostre país fins al darrer de tots. A la Biblioteca
de Catalunya, els especialistes poden consultar des de
Les Homílies d’Organyà (sermonari de principis del
segle XIII considerat el primer document literari escrit
en català) fins a les primeres notes musicals escrites
en el nostre país que, per cert, són les més antigues
d’Europa, si no es demostra el contrari. Són el que
en diuen pneumes que es van interpretar quan es va
consagrar l’església de Sant Andreu del Castell de Tona
(s. IX). També tenim fins a la darrera partitura de Joan
Guinjoan, que compon manualment i ens les ve a dur.
Un dels reptes que té la Biblioteca de Catalunya és
com preservar la quantitat d’informació digital que
es publiquen a les webs catalanes. Aquest és el
projecte PADICAT.
Amb el Padicat formem part d’aquest consorci de
països que preserven la seva web i ens ajudem a
mantenir-nos al dia, sobretot els sistemes de conservació
d’aquesta mena de documentació que és
difícil de preservar perquè van canviant els sistemes
d’emmegatzematge. És un projecte que funciona,
que va comportar una despesa molt extraordinària
d’entrada però que ara es va mantenint.
S’hi deuen haver sumat noves institucions des que
es va crear el 2006?
Demanem a moltes institucions, pràcticament a tots
els municipis de Catalunya, signar un conveni pel qual
la Biblioteca de Catalunya pot capturar la informació de les webs d’aquests ajuntaments. N’estem molt orgullosos
i, a més, és un deure. Hem volgut que aquest
nou suport sigui una nova mena de dipòsit legal. Pel
que fa a continguts, el Padicat inclou la web catalana:
les publicacions digitals del nostre país, els diaris
digitals, una selecció de blocs…
L’any passat es va fer públic que Google havia digitalitzat
35.000 llibres de la Biblioteca de Catalunya.
Ara ja anem pels 50.000. Estan pràcticament digitalitzats
tots els llibres lliures de drets. Tenim un conveni
amb altres quatre biblioteques per formar part
d’aquesta col·lecció de Google. Ara s’està acabant de
digitalitzar la Biblioteca de Montserrat, ja s’ha acabat
el Centre Excursionista de Catalunya i l’Ateneu Barcelonès
i encara faltarà la Pública Episcopal del Seminari.
Us marqueu cada any uns objectius de digitalització?
Hi ha dos projectes diferents: el Google Llibres, on
nosaltres només fem la selecció de documents, la
tramesa i els enllaços del catàleg de la biblioteca amb
el llibre digitalitzat i Google ho digitalitza; i l’altre
projecte és que cada any digiltalitzem el que tenim
programat. Volem arribar a tenir com a mínim,
d’aquí a l’any 2015, un 10 % dels fons originals de
la biblioteca digitalitzada. Aquest any, per exemple, ja
s’han acabat de digitalitzar tots els manuscrits de Joan
Maragall, i es va fent una part de manuscrits literaris,
polítics i també una part d’obra fotogràfica, que ja en
tenim 10.000 de digitalitzades, i una part gràfica, de
cartells, mapes, etc. I després també ens hem proposat,
cosa que Google no ha fet, digiltalitzar revistes,
sobretot revistes catalanes antigues.
En què consisteix aquest Arxiu de Revistes Catalanes
Antigues (ARCA)?
ARCA és un projecte de digitalització de les revistes catalanes que ja no es publiquen. Es digitalitzen i es
posen en forma de revista tradicional. A partir del mes
de setembre ja es podran baixar en format pdf. Tenim
l’orgull de tenir a la Bibilioteca dues revistes manuscrites
importants: Il Tiberio, que es va publicar a finals del
s. XIX i que se la feien una colla d’amics intel·lectuals,
i l’altra, La Bogadera, que no té la gràcia de ser única com
era Il Tiberio, que la feien una sola vegada. També hi ha
revistes clandestines, que no s’havien arribat a publicar
mai, revistes del temps de la Guerra Civil, del primer
franquisme que no tenien permís de sortida.
També participeu en el projecte RACO, Revistes Catalanes
amb Accés Obert.
El que fem amb aquest projecte és oferir una plataforma
per donar a conèixer les revistes catalanes d’un nivell
cultural que puguin interessar a molta gent i que es
publiquen actualment. Anualment donem unes subvencions
a l’entitat que publica la revista perquè pugui
digitalitzar números anteriors.
I la Memòria Digital de Catalunya?
És una manera d’ensenyar el que hi ha a les diverses
biblioteques de Catalunya en format digital i que no
siguin llibres, sinó documents, sobretot fotografies,
cartells, les revistes d’ARCA, etc. El que pretenem és ser
una gran biblioteca digital de Catalunya on tothom hi
pugui accedir i que hi hagi, no només el material que
digitalitza cada biblioteca, sinó que també siguin consultables
les revistes a les quals hi estem subscrits.
També participeu en el projecte europeana, una
mena d’enciclopèdia europea?
Hi participem perquè costa molt poc fer-ho, només
s’han de complir uns estàndars de digiltalització i de
descripció i enviar-ho. I de passada, com més ensenyem
Catalunya, millor
