La filla de Carol B., traductora, de 34 anys, acaba de complir 13 mesos, i en aquest temps tota l’atenció de la seva mare s’ha centrat en els refredats, la dieta i les primeres dents de la nena. Fa un mes, la Carol va prendre consciència d’una cosa que potser va començar a passar poc després del part: si no corre al lavabo al primer avís que ha d’orinar, se li escapen unes gotes. «Gairebé no mullo, però prou per saber que és una cosa molt desagradable», explica.
Aquesta dona, igual que la majoria de les que tenen fills a Espanya, desconeixia que l’exagerada dilatació visceral que causen l’embaràs i el part la deixaria sense to muscular ni força al teixit que sosté la pelvis, i que, si no feia res per evitar-ho, els òrgans genitals tendirien a caure. Descens de la bufeta, la matriu o el recte, dolor al mantenir relacions sexuals i incontinència urinària són algunes de les seqüeles que, amb diferent gravetat, afecten el 80% de les dones que han tingut fills. Molt poques saben que hi ha remeis incruents que poden evitar unes seqüeles per a les quals els ginecòlegs proposen cirurgia quan la caiguda dels òrgans és tan excessiva que altera les funcions fisiològiques. «El sistema sanitari públic està molt preparat, amb ecografies de tot tipus, per cuidar el fetus i el nadó, però gairebé no es cuida de la conseqüència de l’embaràs i el part en les mares», afirma Stephanie Kauffmann, fisioterapeuta del centre de reeducació pelviana Rap, a Barcelona, un dels escassos serveis, privats, que ofereixen teràpia manual i exercicis educatius per prevenir aquest cúmul de malestars.
A França, les ofertes d’aquest tipus les cobreix la sanitat pública. «El desconeixement de les dones sobre què els passa al cos abans, durant i després del part és enorme», sosté Kauffmann.
LES POSTURES / Les seves clientes són embarassades, mares recents o dones que, després dels 50 anys, descobreixen que han tingut un problema a la pelvis tota la vida. «Amb les embarassades, el primer que fem és explicar-los com s’han de col·locar quan estan assegudes, a l’estirar-se o aixecar-se, per evitar al màxim les pressions sobre l’úter i la bufeta», explica Inés Ramírez, terapeuta del centre. «Dormir sobre el costat esquerre és el millor per no comprimir l’artèria aorta i la vena cava», suggereix a les dones. «Si una embarassada està sempre asseguda
–explica Kauffmann–, va tancant les costelles, augmenta la pressió al ventre i la panxa tendirà a sortir en excés». Llavors, afegeix, la pell s’estirarà més del que és necessari, gairebé no arribarà oxigen a la pelvis, i la matriu, la bufeta i el recte quedaran congestionats. «Tot això crearà problemes durant el part i anul·larà l’elasticitat muscular de la zona», resumeix Ramírez. Una de les seqüeles que abans lamenten les dones és la pèrdua de to de l’abdomen. De fet, la flacciditat del ventre és el motiu inicial pel qual moltes els demanen ajuda.
Estirament manual de la musculatura interna de la la vagina, i ensenyament de tècniques de contracció i relaxació del teixit uterí són alguns dels mètodes amb els quals les terapeutes restableixen el to del perineu.
Un dels recursos clàssics que indueixen aquesta combinació de contracció-relaxació uterina són les esferes intravaginals, unes boletes que fins ara s’aconseguien gairebé exclusivament als sex-shops. L’empresa biomèdica catalana Masterfarm ha dissenyat un model de boles per a ús sanitari, que des d’aquesta setmana venen les farmàcies.
Les boles terapèutiques es col·loquen al fons de la vagina i donen lloc a una contracció muscular involuntària que evita que caiguin. Quan la dona camina o es mou, les esferes vibren i es repeteix el doble gest que contrau i relaxa tot el teixit vaginal. A poc a poc, augmenta el to muscular de la zona.
