Als gairebé quatre anys i mig de l’entrada en vigor de la llei contra la violència sexista, la subcomissió del Congrés que durant els últims 12 mesos ha estudiat la seva aplicació va demanar ahir al Govern que emprengui una sèrie de reformes en el text per incrementar-ne l’efectivitat. Entre aquestes reformes, reclama que el consum d’alcohol o drogues per part de l’agressor masclista sigui un agreujant de la pena i no que com fins ara es consideri de vegades eximent o atenuant. Així mateix, el document exigeix que els maltractadors perdin la custòdia i el règim de visites dels seus fills un cop la condemna sigui ferma. Amb tot, els diputats consideren que la norma actual segueix sent «un instrument adequat» per prevenir i perseguir els mals tractes.
L’objectiu de les modificacions és aconseguir una protecció completa dels menors davant situacions sempre complicades, ja que la llei permet al jutge «suspendre» la custòdia o el règim de visites però a la pràctica gairebé cap jutjat imposa aquesta pena. De fet, cap de les 530 sentències analitzades recentment pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) recull aquesta suspensió.
L’ESBORRANY INICIAL / El PSOE, grup encarregat de donar forma als suggeriments dels 60 experts consultats, volia que la simple admissió a tràmit d’una denúncia per mals tractes impedís al pare veure els seus fills. Però finalment, segons explica la portaveu socialista, Carmen Montón, va decidir retirar la proposta perquè comportava un difícil encaix legal.
Per contra, la subcomissió sí que demana als tribunals que no acceptin l’anomenada síndrome d’alienació parental. L’advocada experta en violència sexista Sara Vicente es felicita d’aquesta mesura que, si es porta a la pràctica, impedirà que en casos extrems «les mares acusades de posar els fills en contra del pare en perdin la custòdia».
ELS AGREUJANTS / Pel que fa al consum d’alcohol o drogues, els diputats sol·liciten que sigui considerat com a «agreujant específic», tal com passa amb els delictes contra la seguretat viària. L’anàlisi del CGPJ recull que només el 3,78% de les 530 condemnes consideren l’embriaguesa com a atenuant i amb prou feines el 0,89% com a eximent parcial. Això no és obstacle perquè els advocats al·leguin reiteradament que els seus defensats han consumit estupefaents amb l’objectiu que se’ls rebaixi la condemna, segons Altamira Gonzalo, de l’associació de dones juristes Themis. Segons el seu parer, la consideració de la intoxicació com a agreujant evitarà que «molts maltractadors beguin a propòsit per desinhibir la seva conducta».
El text de la subcomissió serà previsiblement aprovat la setmana entrant en Comissió.
