Una mica d’història
Porta principal de la que va ser la fà brica tèxtil
La Pepeta –tal com també se l’anomenava familiarment- va ser militant de la CNT –el sindicat de tendència anarquista predominant a Catalunya en el decurs del segle XX- abans de la Guerra Civil i va guanyar-se un paper capdavanter en les vagues del sector dels anys 1945 i 1946. Es passàven moments de moltes dificultats, de fortes mancànces i penúries, enmig de la lògica repressió dels vencedors que no volien reconèixer els drets humans de la població vençuda. A Mataró hi vivíen, llavors, prop de 30.000 persones, la majoria de les quals, afectades pels sous baixos i l’alt cost de vida.
El mes de novembre de l’any 1945 s’organitzava l’anomenada ‘vaga de braços caiguts’, promoguda per les dones que en cap moment, però, van abandonar el seu lloc de treball. Reivindicant un augment de sou, varen aconseguir un augment de 75 pessetes mensuals en les retribucions.
La lluita sindical, a Mataró, estava coordinada per un comité clandestí integrat per representants de la CNT i de la UGT, que organitzava reunions de treballadors i treballadores en els boscos de l’entorn de la ciutat, o en grups molt reduïts, a les cases dels líders obrers més coneguts/des. La Pepa Maca no dubtava a prendre-hi part, en l’intent de liderar les lluites a favor dels drets de les dones ocupades.
Tres mesos després d’haver aconseguit el tan esperat augment de sou la patronal va deixar de pagar aquells quinze duros acordats. En el mateix sentit, agents especials de vigilància de la Fiscalia de Taxes van rebre la denúncia que els preus dels productes havien tornat a pujar al mercat municipal. En la visita d’aquests agents, les dones, capitanejades per la Pepeta, es van manifestar al mateix mercat municipal amb exclamacions en contra de la pujada desmesurada dels preus dels queviures.
Mentrestant, el comité CNT-UGT va reunir-se amb la intenció de preparar una altra vaga evitant aquest cop, però, que s’hi haguéssin d’implicar els homes treballadors a efectes que no fóssin empresonats. El 7 de març de l’any 1946 esdevenia una altra aturada formada exclussivament per fèmines, que va començar a Can Minguell, on treballava la Pepa Maca. El dia 23 les dones es van concentrar davant de l’ajuntament. Tot i la intervenció de la guàrdia civil, de cap manera es va aconseguir la dissolució d’aquella mobilització femenina que tant reivindicava la dignificació del treball i una millora imminent, en conseqüència, de la qualitat de vida de les famílies obreres. Aquest fet va comportar la detenció de cinc treballadores, acusades d’instigar la protesta, i la d’altres dones participants, les quals van ser sotmeses a un llarg interrogatori. Se sap que un caporal de la guàrdia civil es va dirigir a la Pepa Maca: Usted… ¿no me prometió que si les daban los quince duros volverían a trabajar y no armarían jaleo?. La Pepa Maca va contestar: Nosaltres varem donar la paraula, però els qui no l’han complert han estat ells, els empresaris, que ens ho han prés. Ningú millor que les mares de família sabia què representaven les pujades dels preus a l’hora d’anar a plaça, o les cues que calia fer per comprar pa quan, sovint, marit, pare, fins i tot fill, eren a la presó o als camps de concentració.
Arrel de tot plegat, el caporal va posar en antecedents a l’alcalde, llavors Joaquim Boter de Palau. Aquest, va intervenir davant de la patronal per negociar novament l’augment pretés i es va aconseguir tornar a pagar els quinze duros. La vaga havia estat un éxit. Fins i tot es va cobrar el sou dels quatre dies de l’aturada. El número de seguidors arribava als 4.000 treballadors i treballadores. La vaga va despertar molta solidaritat en diversos sectors de la ciutat. Va parar tot el ram de l’aigua, diferents comerços i botigues. A la ‘vaga dels braços caiguts’ s’hi van sumar totes les fàbriques del tèxtil i va organitzar-se una altra manifestació que va anar des de la Rambla fins a l’ajuntament.
Inauguració de la plaça de la Pepa Maca
L’alcalde, Joan Antoni Baron, en un moment de l’acte inaugural
L’àmbit urbanístic del sector aplega 2.400 m2, en els què s’han construït 101 habitatges, 21 dels quals són de caràcter protegit en règim general i 10 de protegits a preu concertat. També s’hi inclou el nou Casal Municipal de la Gent Gran Santes-Escorxador, situat a la planta baixa del bloc d’habitatges públics amb façana al carrer de Floridablanca, que pretén fomentar la participació de la gent gran i complementar les necessitats del barri de l’Escorxador. En ell s’hi ubica l’Associació de Jubilats i Pensionistes del Maresme. L’altre equipament és el Centre de Creació d’Arts Escèniques, amb façana al carrer d’Enric Prat de la Riba i amb accés per la plaça de la Pepa Maca, ocupant espai d’una de les antigues fàbriques tèxtils de Can Gassol.
Els pobles que no reconeixen el seu passat estan obligats a desaparèixer.
Façana lateral de l’antiga fà brica, conservada.
Pocs noms de dona ténen carrers dedicats, a la ciutat. Congratulem-nos de la iniciativa que aquesta plaça porti des d’ahir el nom d’una dona que, com moltes altres, han fet història. Avui, doncs, un nom de dona llueix a un racó de la nostra -i seva- ciutat, Mataró. Gràcies Pepeta.
