La nova llei d’interrupció voluntària de l’embaràs, que entrarà en vigor el pròxim 5 de juliol, preveu que l’avortament sigui atès a la xarxa sanitària pública com qualsevol altra prestació, cosa que, si es manté la demanda actual, significarà sumar unes 26.000 intervencions ginecològiques anuals a les que ja es practiquen. La pressió assistencial que aquest canvi legal suposarà per als hospitals públics és un dels principals motius que han portat la Conselleria de Salut a reorientar la pràctica de l’avortament a Catalunya, i a plantejar-se oferir la pastilla abortiva RU-486 al 50% de les sol·licitants, aquelles que interrompen la seva gestació abans de la setena setmana d’embaràs.
D’aquesta forma, més de 13.000 dones deixaran de necessitar un quiròfan per procedir a l’avortament, ja que la RU-486 s’oferirà als 42 centres d’assistència sexual i reproductiva que hi ha a Catalunya, serveis atesos per ginecòlegs, llevadores i psicòlegs als quals s’accedeix a través del metge de família. La mesura compta amb una àmplia aprovació entre els ginecòlegs, amb els quals Salut ha analitzat el canvi, i podria aprovar-se divendres que ve, va indicar ahir Dolors Costa, adjunta a la Direcció General de Planificació i Avaluació en Salut, en un debat celebrat a la Fundació Vila Casas.
Abans de la seva aplicació, va indicar Costa, la Generalitat emprendrà un intens pla formatiu entre els ginecòlegs d’assistència primària que gestionaran l’administració del fàrmac abortiu, a fi d’assegurar el bon ús d’una pastilla amb sensibles efectes físics i psíquics en les receptores.
Les dones que decideixin avortar quan la gestació es trobi entre la 7a i la 14a setmana d’embaràs –límit previst per la nova llei per fer-ho lliurement– accediran al mateix procés quirúrgic aplicat els últims anys a Espanya: aspiració i expulsió de l’embrió. Aquestes intervencions, que en un 98% dels casos practiquen clíniques privades, s’oferiran a partir del mes de juliol en centres també privats que concertaran aquesta assistència amb la Generalitat. «Tenim clar que els hospitals de la xarxa pública no podrien assumir els avortaments», va afirmar Costa.
La pastilla abortiva, que té com a substància activa la mifepristona, exerceix una funció antagonista sobre l’hormona progesterona, la que afavoreix que el blastocist –embrió incipient– s’implanti a l’endometri i prossegueixi l’embaràs. Una vegada desprès l’embrió, al cap d’unes 36 hores de prendre la RU-486, la usuària ha d’ingerir una segona pastilla, la substància misoprostol, que provoca contraccions a la matriu i expulsa la matèria que la primera pastilla ha destruït. Aquesta expulsió finalitza dos dies després. «Si el tractament es fa abans dels primers 69 dies de la gestació, la dona experimenta una cosa així com una menstruació abundant, amb poc dolor», va explicar Joaquim Calaf, responsable del servei de Ginecologia i Obstetrícia a l’Hospital de Sant Pau, de Barcelona.
«Crec que a Catalunya s’hauria d’optar per l’avortament farmacològic, un recurs incruent, que les dones podrien aplicar a casa seva, de forma privada», va afegir Calaf. «Si el fàrmac es pren abans de la setena setmana d’embaràs, el procés abortiu és molt menys agressiu que la intervenció quirúrgica habitual –va dir Costa–. L’ús de la RU-486 haurà d’anar acompanyat d’una campanya informativa entre les dones que l’escullin, ja que si la utilitzen malament, a més de perjudicar-se, saturaran els serveis d’urgències».
La pastilla abortiva RU-486 es va començar a comercialitzar fa més de 15 anys a Europa i als Estats Units, i el seu ús es va estendre de forma molt desigual. A Suècia, la pastilla és en l’actualitat el mètode que utilitzen el 80% de les dones que avorten, va explicar Calaf. Tot i que la pastilla RU-486 pot exercir com a abortiu en qualsevol moment de l’embaràs, els metges desaconsellen prendre-la quan l’embaràs ha superat les 10 setmanes, ja que causaria una gran hemorràgia.
