A les 12 hores del matí del divendres passat, la Sala Institucional de La Casa de La Vila estava començant a plenar-se poc a poc i els motius eren dues dones: Ana María Ruiz Tagle i Rosario Valpuesta que venien per parlar vers La contribució dels ajuntaments democràtics en la construcció de la ciutadania. A les 12:30 hores, la Sala estava totalment plena, la gent que arribava tard no tenia més remei que quedar-se al final de tot de peu ja que no hi havia lloc per tots. L’edat de l’aforament era molt dispar, des dels joves que voltaven els vint anys, passant per totes les generacions fins arribar a les més adultes dels setanta anys. Això era prova del general interès que hi ha per aconseguir la igualtat entre la dona i l’home. Això, com a dit Rosario Valpuesta, no es cosa d’un col.lectiu, això es cosa de tota la població.
Maria Teresa Gallego ha començat la presentació de l’acte amb un discurs compromès en que afirmava que «es tracta d’aconseguir que en un futur no molt llunyà la igualtat sigui una realitat i no un miratge». Ha ubicat aquest acte dins dels marcs del 8 de març i de la celebració de 30 anys d’ajuntaments democràtics que es va celebrar el passat dia 19 d’abril. Maria Teresa ha aprofitat per expressar la seva opinió de que l’ajuntament ha de donar a les dones el recolzament i els recursos que necessiten. Per això, ha destacat el treball de l’Oficina d’Atenció a la Dona, el treball fet per les dones per millorar i ha fet esmenta del bloc que les dones de Montcada i Reixac han fet amb l’ajuda de Dones en Xarxa. Segons Maria Teresa Gallego, estem en un punt en què «hem d’aconseguir la igualtat real i un nou concept de masculinitat que no s’allunye de la igualtat».
Les paraules d’Ana María Ruiz Tagle han estat interessants i molt clares. Segons l’advocada «la igualtat de gènere és només el primer esglaó, si no pujem el nivell no arribarem a la igualtat d’oportunitats». Ana María ha esmentat la seva admiració per l’economista i autor de llibres d’economia Jeffrey Sachs i pel seu llibre El fi de la probresa: possibilitats del nostre temps. De l’autor ha dit que està d’acord amb l’afirmació de que els dos pilars de la democràcia són la llibertat i la igualtat. Ana María ha citat també al conegut cantant Bono, del grup irlandès U2, qui prologa el llibre i qui diu que només tenim una solució a la situació de pobresa actual i consisteix en la igualtat.
Ana María Ruiz Tagle, que va col.laborar activament en l’elaboració de llei de violència de gènere de Desembre de 2004, ha parlat també al respecte dels drets de la dona avalats per la llei i s’ha preguntat per què estem discutint del dret al avortament, ja que no enten per què hem de discutir, desprès de 30 anys de democràcia, els drets de les ciutadanes.
I és que l’advocada ha plantejat més preguntes que no pas respostes. S’ha preguntat què ens queda per fer; per què no s’ha fet; quines són les que més han aconseguit per la igualtat de la dona i l’home; si les dones intel.lectuals feministes o les dones del carrer amb treballs de doble jornada; si les dones que fan servir amb tanta freqüència els espais públics col.laboren en la creació dels mateixos al nivell que haurien de fer-lo,… Com a resposta a totes les preguntes, personalment, em quedaria amb aquella que diu IGUALTAT.
La conferència de Rosario Valpuesta, o Rosi com ella prefereix que li diguin, ens ha fet riure de veritat. Ha començat amb paraules de record i d’agraïment a totes les dones que han lluïtat per aconseguir la igualtat. Després ha dit les emocionants paraules «es la força del pensament la que fa el moviment» i ha explicat cóm als seus alumnes no para de dir-los que tinguin amor al pensament perquè és la cosa que toca. A més, Rosi enten el segle XXI com el segle de la diversitat.
Ha estat també un discurs compromès ple de reflexions de la nostra vida diària amb un clar objectiu: demostrar que «el món és masculí i nosaltres estem de prestat». Això no ho ha fet de manera dramàtica, sinó que, contràriament, ha fet riure a l’aforament sense parar. Ha parlat de la masculinització de la posologia dels medicaments, del terra no apte pels talons femenins, de les cadires sense lloc per possar la bossa, de les dones sueques i les dones russes, dels permisos de paternitat… Han sigut un grapat de exemples divertits per fer-nos veure que, efectivament «som ciutadanes de segona categoria».
Per concluir, ha manifestat el seu desig no de lluitar per la feminització sinó de revisar el model masculí.
En paraules de María Teresa Gallego, aquestes dones han estat «agitadores i provocadores».
I, per sorpresa, ha aparegut César Arrizabalaga, alcalde de Montcada i Reixac, donant les gràcies a les dues ponents i ens ha proposat «mirar al món amb ulls de dona». Això és tarea d’ells, nosaltres ja ho fem diariament.
I per finalitzar, fotografía de familia. A la imatge moltes de les dones que han treballat a Montcada i Reixac per la Dona i les dues conferenciants.
Rosario Valpuesta és la primera fila de baix a la dreta. Ana MarÃa Ruiz Tagle és la quinta començant per l’esquerra de la fila superior.
Text i imatge per Celia DEX. Dones en Xarxa.
