El dilluns 9 de març es va realitzar el col·loqui Entre dones organitzat per l’OAD i el Centre Cívic La Ribera en el qual dones de Pakistan, Colòmbia, Marroc i Espanya van parlar sobre el paper i la situació de les dones als seus països, els avenços pel que fa els seus drets i així com les situacions de discriminació i desigualtat encara existents.
Tanmateix es va reflexionar sobre les diferents motius per les quals les dones emigren, trobant diferències entre els diversos col·lectius. Mentre que la majoria de dones pakistaneses arriben en qualitat de reagrupades, un gran percentatge de dones llatinoamericanes ho fan per la seva compte.
En el cas de les dones marroquines, segon la Zakia, la majoria procedeix de la zona del Rif i cal distingir entre aquelles dones majors de 40 anys que hi van arribar reagrupades pels seus marits i les dones que als últims anys van emigrar elles soles, amb un major nivell de formació i altres projectes migratoris.
Marisol, dona colombiana va comentar que és comú entre la gent, associar al seu país amb la guerrilla, els paramilitars i el narcotràfic, però que hi una altra realitat on les dones poc a poc ocupen càrrecs de decisió, posant com exemple els governs regionals. Pel que fa la situació laboral, diu que hi ha moltes dones en precarietat laboral i sectors informals de l’economia, malgrat de tenir estudis superiors.
La dona que va participar en nom de les dones locals, va manifestar que l’arribada de la democràcia a Espanya va ser fonamental per a les dones, ja que es va aconseguir en primer lloc que en la Constitució s’estableix la igualtat entre homes i dones. I més endavant la creació del Institut de la Mujer, els serveis municipals per a les dones, els plans d’igualtat etc. El llarg camí recorregut en tots aquest anys mostra com les dones espanyoles estiguin presents en diferents espais i llocs. Malgrat això encara hi ha moltes situacions per resoldre.
Elements comuns trobats entre totes les dones van ser el tema laboral, els baixos sous la precarietat i segmentació del treball. El treball domèstic i la cura dels fills/es així com la violència contra les dones independentment de l’origen, els estudis i la classe social.
Les conclusions a les que hi van arribar té a veure amb la necessitat de fer xarxa entre elles, treballar per millorar la convivència al barri i en el cas de les dones migrades van demanar que els reconegui el seu dret de tenir una vida digna.
Hi van assistir un total de 24 dones: 6 pakistaneses, 7 espanyoles, 3 llatinoamericanes i 8 marroquines.
