L’advocada Ana M. Ruiz Tagle, va ser cofundadora, conjuntament amb Felipe González, entre d’altres, del primer despatx d’assessoria jurídica i laboral d’Andalusia. Membre del PSOE i de la UGT, va ser elegida Parlamentària i Senadora per la província de Sevilla i, entre molts altres treballs, va ser una de les impulsores de la Llei de Violència de Gènere. Ha estat premiada amb el Premio de la Ética y la Calidad de los Profesionales del Derecho.
Fa un parell de setmanes, Ana María Ruiz Tagle, va acudir a realitzar una conferència a la Casa de la Vila de Montcada i Reixac i avui, tenim una entrevista que l’hem fet des de Dones en xarxa per tal de que ens expliqui part del seu coneixement vers la Dona i el Dret.
De quina manera es pot arribar al final dels maltractaments a la dona pel fet de ser dona?
És una pregunta que no és tant difícil de contestar, com de complexa concreció, tota vegada que depèn de l’abast que vulguem donar-li la nova cultura jurídica. És bé sabut que durant més de dos segles, en les albors de l’Estat de Dret «la dona» ha estat ubicada al món privat, com a «gestora» de la dependència del ser humà, l’assistent per excel•lència, la qual no tenia possibilitat d’accés al món públic, el de la política, el de l’economia, cultura, etc., per raons de la seva pròpia naturalesa, de la seva «inferioritat natural». A partir d’aquesta formulació teòrica, l’ordenació jurídica va elevar a categoria jurídica aquesta «diferència» i «inferioritat» escribint-se tot un «tractat» de discriminacions, col•locant-la al lloc d'»objecte» i no de subjecte de dret amb plena capacitat jurídica i d’obrar com gaudia el «baró». Per això, parlo d’una «cultura jurídica» de nova elaboració, on el dret desplegui tota la seva capacitat creativa i innovadora i reformuli els principis jurídics que han de fonamentar una Democràcia Paritària, obrint pas a un nou concepte de Ciutadania. Aquest serà el principi del final de la violència contra les dones fins a la seva total eradicació.
Vas col•laborar en l’elaboració de la Llei de Violència de Gènere. Quins són els objectius de la llei? Per què és tan important? Em pots dir els seus pros i els seus contres?
Alguna cosa he col•laborat en l’elaboració de la Llei de Violència de Gènere i fonamentalment durant els meus temps de Legisladora. Recordo com un malson les dificultats que trobem als primers passos de la seva tipificació com «delicte». La Constitució Espanyola es va aprovar l’any 1978 i vam haver d’esperar res més i res menys que 11 anys perquè es considerés «el maltractament familiar» com una «conducta antijurídica». S’ha recorregut un llarg camí, massa llarg, però ja avui, amb aquesta Llei a la mà, tenim l'»instrument idoni» per combatre aquest «terrorisme» de gènere; ja que a la dona se li maltracta, humilia, assetja, assassina, pel només fet de ser dona, és la «desraó» d’aquesta Violència. Els objectius que s’especifiquen a l’art. 1r de la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre, jo prefereixo elevar-lo a la categoria de «mocions jurídiques» que en el supòsit de la seva vulneració, provoca un gran dèficit democràtic, ja que atempta contra «la llibertat» de les dones i afavoreix la persistència d’aquestes discriminacions de tipus jurídic que impedeixen les cotes d’Igualtat Real. Aquesta Llei, suposa una troballa en el que fa al control pel Parlament de la seva eficàcia, com és l’obligatorietat de presentar un Informe d’Avaluació sobre la seva aplicació.
Saps a què es deu la violència masclista?
Ja hem comentat anteriorment que aquesta és la història d’una «submissió» davant de la falta d’elaboració d’una «protecció» pel baró, que l’ordenació jurídic el consagrava amb plenitud de drets. Ja exercia jo com Advocada-Laboralista a Sevilla i a cada pas, a cada pàgina em trobava amb articles que o bé ens obligaven a «obeir» al baró, o no podíem disposar de el nostre patrimoni. Es pot dubtar del seu origen? Cap algun dubte al respecte a la discriminació històrica consagrada pel Dret?
Quina situació ténen la resta de països occidentals respecte a la violència masclista? Existeixen tants maltractaments i assassinats com a Espanya?
Està molt generalitzada la situació de «violència criminal» a tots els països de cultura occidental, les estadístiques s’utilitzen com una «guerra de xifres»: mentre als països de cultura democràtica no es plantegi la «urgent necessitat» de la seva eradicació, realment no avançarem en la direcció adequada. Per això, parlo d’una nova cultura, «cultura jurídica» d’una altra fonamentació del ordenació jurídica on la llibertat: com bé jurídic individual i la igualtat com bé jurídic social, siguin els pilars fonamentals de la Igualtat d’Oportunitats on la igualtat de gènere és el primer esglaó a pujar perquè es pugui parlar de Justícia Social, que és l’única que legitima una Democràcia en ple segle XXI.
Quin paper té la religió en la desigualtat entre l’home i la dona?
Les religions com qualsevol poder exercit sense participació de la ciutadania, s’han caracteritzat per la seva dominació sobre «els febles» o grups més vulnerables, en aquest cas sobre «la dona» que en representa més de la meitat de la Humanitat. Una simple lectura dels texts bíblics, religiosos, resulta bastant il•lustrativa del que dic, es fa que se’l ressalta i es consagra com a mandat diví la inferioritat de les dones, fent, ressaltar la necessitat de «protecció» i control per part del baró.
La lluita pels drets de la dona ja s’ha instal•lat en Internet per quedar-se, què opines d’això?
Internet, em sembla un instrument revolucionari al servei de tots, quan que consagra «la llibertat personal» i la participació sense exclusió. La seva utilització i regulació està suposant un gran avenç per a la lluita dels drets de les dones, penso que ens és apropant cada dia més a la Democràcia Paritària, l’única Democràcia que avui legitima el Poder, sigui cual fora la seva naturalesa.
Què podem fer per lluitar pels drets de la dona en societats tradicionalment discriminatòries? Pot ser Internet la clau per arribar a elles?
Lògicament, Internet és un vehicle que propina la globalització, no només del coneixement d’altres situacions, sinó que propicia el nostre propi compromís i actuació. El moviment associatiu de dones ens hauríem de plantejar amb més intensitat xarxes d’actuació per combatre la situació de discriminació extrema que viuen dones en altres països.
Coneixes alguna societat en la qual hi hagi una igualtat real?
No, no existeix cap societat representativa d’aquesta Democràcia Paritària que propugne com l’única fórmula de legitimació del Poder Polític i econòmic. Ara bé, en el que sí hem avançat és en la idea que aquesta democràcia paritària ja no és una utopia sinó una necessitat una «exigència social» perquè puguem conviure pacificamente i en llibertat.
Com era la societat romana respecte a la igualtat entre l’home i la dona? Estava emparada o discriminada pel dret civil?
Ens hem d’oblidar de l’Ordenació Romana que tants problemes ens ha portat a les dones. Jo sempre dic que encara no s’ha expedit el «certificat de defunció» del Patriarcat, figura que li devem al Dret Romà, com per exemple la de la «Pàtria Potestat» que presideix el nostre Codi Civil.
Quan diem que la dona es passava el dia a casa i que no formava parteix de la vida pública, on ubiquem totes aquestes dones que des d’edat molt primerenca han estat treballant fora i dins de casa?
Una cosa és el món públic protagonitzat exclusivament pel «baró» i avui dia es resisteix a compartir i, una altra molt diferent les feines no suficientment remunerades per la seva escassa visibilitat social, o la seva remuneració que des dels primers temps de la Humanitat se li va assignar a les dones. Em sorprèn encara l’escassa penetració en la Comptabilitat Nacional de qualsevol país o en els Pressuposts Públics, els epígrafs que haguessin de respondre a aquests treballs que cada dia en jornades de fins a 14 hores realitzen les dones de tot el món, en doble jornada les dones de països de cultura occidental i de «sol a sol» dones de països no desenvolupats.
Moltes gràcies per les teves paraules.
Entrevista realitzada per Celia DEX per Dones en xarxa.
