A les 19 hores del passat dimecres, l’aforament de la Sala Polivalent de la nova Biblioteca Elisenda de Montcada era màxim. I mentres els problemes tècnics feian impossible començar l’acte, les organitzadores del mateix anaven possant més i més cadires.
Isabel Segura Soriano és historiadora, escriptora, professora i investigadora especialitzada en història de les dones. És directora de les col.leccions literàries Clàssiques Catalanes, de editorial laSal; Clàssiques i Contemporànies, d’Espai de Dones, de Edicions de l’Eixample. Autora, entre altres, de les següents obres: Romances de señoras, 1981; Revistes de dones 1854-1936, 1983; Guía de mujeres de Barcelona, 1995; Viatgers catalans al Carib: Cuba, 1997; Itineraris de les dones de Sant Martí, 1997; Dones de l’Hospitalet. Itineraris històrics, 1998. La Habana para mujeres, 2003; Memòria d’un espai, 2007. Comisaria de les exposicions: 50è aniversari del dret de les dones, 1981; Les dones i la ciutat de Barcelona, 1995; 20 anys de feminisme, 1996; Itineraris de les dones de Sant Martí, 1997. I el passat dimecres ens va parlar vers la invisibilitat de les dones al llarg de la història.
Encara que la seva presentació va estar desubicada per qüestions tècniques, M.Teresa Gallego ens la va introduir parlant de la seva voluntat de conèixer les causes de la invisibilitat de les dones.
L’escriptora va realitzar un recorregut per la vida i l’obra de dones que al llarg de la història han contribuït activament a la vida cultural del seu temps, però de les que el reconeixement no ha estat present. «Es dóna molt poc valor a la professió que les dones han fet per la societat» ha dit Segura per tal de convidar-nos a la primera parada del seu recorregut: Elisenda de Montcada. Aquesta catalana va participar en la vida cultural del seu temps, malgrat la mancança de reconeixement actual. I es que, tal i com va afirmar Isabel «el valor que es dona al treball que han fet les dones al llarg de la història no es mideix igual que el dels homes». I es que, a Isabel Segura li sembla escandalitzant (amb tota la raó) que no va ser fins el 1931 que les dones varen poder disfrutar del dret a vot, «hem estat excloses dels llocs de la presa de decisions, fins fa ben poc, no podiem votar ni ser elegides».
Però no tot va ser política i cultura, la conferenciant ha mencionat la necessitat de reconèixer el valor real de les tarees desenvolupades diàriament per les dones al llarg de la història per tal de mantenir la vida quotidiana. Segons aval.la un estudi fet per la Generalitat de Catalunya, diu Segura, «la societat catalana dedica més hores al treball domèstic que al remunerat, de manera que el valor del preu de les hores de treball fet a casa -neteja, cura dels nens, cura dels majors, cuina,…- és superior al fet fora de casa».
El seu recorregut per dones concretes oblidades per la historiografia ha passat per la mà d’obra femenina tan important a la Revolució Industrial. A Segura li molesta (a mi també) que, des de la història i l’administració, moltes vegades, el discurs de la incorporació de la dona al treball fora de casa digui que estem davant la primera generació de dones que han surtit a treballar fora. ¿I què hi ha de les dones que treballaven a explotacions agrícoles prèvies a la Revolució Industrial? ¿I què passa amb les dones que varen ser imprescindibles pel desenvolupament de la Revolució Industrial? «Des de la nostra experiència hem de començar a qüestionar el passat».
El nou recorregut històric ha tingut una parada a l’obra La ciutat i les dones de Christine de Pisan. Aquesta dona va ser una escriptora a l’època medieval que ja, al seu temps (s. XIV), va fer un al.legat contra la violació de les dones. Discurs contrari al que manté el tanmateix reconegut Virgili, qui afirmava que a les dones ens agradava ser violades.
La següent parada ha estat Isabel de Villena, monja valenciana del Convent de la Trinitat del Segle XV. A la seva difícil però interessant Vita Cristi, l’escriptora parla de la vida de Crist a partir dels personatges femenins que li envolten. Per cert que aquesta obra està considerada el primer text escrit en català per una dona. Isabel de Villena s’atreveix a la seva època a qüestionar els dos models de feminitat proposats per la religió catòlica, és a dir, la excel.lent bondat de Maria i la absoluta maldat d’Eva.
El recorregut també ha tingut en compte a Lluïsa Vidal (retratista), Remedios Varo (pintora de l’avantguarda catalana), Leonora Carrington (amb qui va col.laborar Remedios) i Clara Campoamor, que no podia estar fora d’aquest llistat de dones.
Clara Campoamor va aconseguir el sufragi femení gràcies a la seva lluïta. El resultat ho va poder veure l’any 1931. La seva història en aquest camí va ser narrada per ella mateixa al llibre El voto femenino y yo.
I, per concluir la seva xerrada, Isabel Segura ens ha recordat que «el que fan les dones és crear xarxes de suport, combinar treball remunerat i familiar».
Sembla mentida, però aquestes xerrades i trobades serveixen perquè el reconeixement de les obres de dones que han fet historiadores com ara Isabel Segura tingui difussió entre la població del carrer. Moltes gràcies Isabel. I moltes gràcies a la Regidoria d’Igualtat i l’Oficina d’Atenció a la Dona per recolzar i organitzar aquesta mena d’actes.
Escrit per Celia DEX per a Dones en Xarxa.
