Josefina Verdera és nascuda al barri de les Mallorquines de Montgat, on encara hi viu. Mestra industrial química, va exercir com a tècnica de laboratori fins la seva prejubilació. La seva participació dintre del món polític no ve molt de lluny, tot i que tal i com afirma, sempre n’ha estat molt informada. La implicació en emprendre novament l’associació de veïns del barri on resideix –la qual estava aturada des de feia més de vint anys- és el motiu que la va introduir en els afers més socials del poble maresmenc. Verdera és divorciada i té un fill de 37 anys. Durant aquesta legislatura coordina les àrees de Benestar Social i Salut, i Via Pública.
Quines expectatives, en l’àmbit d’Igualtat, tens previstes per 2012?
M’agradaria molt aconseguir, sobretot, la participació de la dona en tots els aspectes, i que se les consideri dintre d’una situació normalitzada en la societat. Aquesta és l’expectativa més gran. Durant la primera legislatura, quan varem governar, ja es va crear el Punt d’Informació i Servei per a Dones (PADI). Una altra de les coses de la qual n’estic molt satisfeta va ser la creació del protocol d’atenció a les víctimes de violència de gènere, que no existia encara, amb vàries àrees implicades com ara la Policia Local, els Mossos d’Esquadra, Salut i Serveis Socials. Aquest protocol encara segueix actiu avui. Val a dir, també, que durant el I Congrés de la Dona del Barcelonès Nord varem participar-hi molt activament, com a impulsores de l’esdeveniment. Pretenc seguir, doncs, allò que varem començar fa uns anys, i continuar amb noves propostes com en pot ser la que ens vareu fer des de Dones en Xarxa, amb la realització de tallers d’Internet per a dones. Una altra de les trobades que cal seguir potenciant són els sopars que organitzàvem entre dones, perquè era un moment en què totes hi participaven directament i resultava molt enriquidor.
Hi hauran canvis importants, però, respecte a les projeccions a què pretens arribar i el pressupost, potser indeterminat encara, que es designarà a l’àrea per a 2012?
Sí que és una indeterminació, perquè ja se sap que assignar i tancar pressupostos és una tasca molt difícil. I més ara, amb totes les circumstàncies afegides que ens deparen. Des de la regidoria intentarem elaborar una sèrie de programes de manera que es puguin dur a terme amb el màxim de possibilitats. Tenim molt clar que les dones són un potencial que cal fer visible i, per tant, són necessàries totes aquelles polítiques que vagin encaminades en aquesta direcció. Farem el que podrem, però sense minvar les necessitats socials que cal seguir treballant.
Què en penses que el primer que es retalli siguin els serveis a les persones, i de forma molt directa amb l’àmbit de la dona?
L’àmbit de la dona sempre ha estat retallat, sempre. Perquè avui dia encara seguim afirmant que aquest any ja tenim prop de 60 dones mortes a mans de les seves parelles. Davant d’això, la resta no té cap mena d’importància, crec jo… De retallades, personalment penso que no n’hauria d’haver en cap sentit social, però s’ha d’entendre la situació que patim financerament parlant.
De quantes persones s’integra el servei d’Igualtat en el vostre ajuntament?
Aquí a Montgat treballa al servei la nostra coordinadora i psicòloga que, tot sigui dit, compta amb una capacitat de treball extraordinària que es contagia, que em contagia. A banda, a nivell de l’àrea en general la resta de tècniques hi col·laboren molt activament i s’hi impliquen força, amb moltes ganes. Estem parlant d’una altra coordinadora més, de dues treballadores socials, una educadora, una administrativa i una auxiliar, totes elles molt valuoses, també, i no pel fet de ser dones, però a més a més, són dones. (riu) És una llàstima, però encara hem de seguir demostrant…
Els teus companys de govern homes, són sensibles a les necessitats que es treballin les polítiques d’Igualtat, o t’hi has d’enfrontar massa cops?
No, enfrontar-m’hi no. En som sensibles els vuit regidors i regidores que composem el govern municipal. Sí que és cert, però, que a ells potser els hi queda una mica lluny, el tema en qüestió. No ho veuen com ara nosaltres, per dir-ho d’alguna manera. Són joves, tenen dones joves i capacitades professionalment, i potser això fa que no n’estiguin tan integrats, en els problemes que es pateixen des de la desigualtat. Ara bé, són totalment contraris al masclisme existent encara.
Quina pregunta t’han fet que saps que mai t’haguessin fet si fossis home?
Normalment sempre és la mateixa: ‘com t’ho fas amb tot el què mous i la casa?’ Ja és ben veritat que l’home només pot fer una cosa i que nosaltres en fem quatre a l’hora, o més. A ells no els cap al cap que mentre jo sóc aquí pugui estar pensant en altres situacions alienes com per exemple què faré per sopar o si demà quedaré amb una amiga per anar de botigues.
Abans has comentat la xifra de dones assassinades per violència masclista amb el que portem d’any. Creus que potser són massa poc rígides les sancions que s’imposen?
Totalment d’acord. Si s’establissin mesures preventives abans… Sí que cal conscienciar a la societat. Això fa molts anys que se segueix dient. El parlament que vaig fer en les I Jornades de la Dona, ja fa anys, podria seguir utilitzant-lo exactament avui. Això no vol dir rés més que poc hem avançat en l’aspecte de la Igualtat. Continuem amb diferències equitatives: un molt baix percentatge de dones directives, el mateix o major número de dones assassinades, la pobresa femenina ha augmentat molt considerablement, les parelles abandonen les dones amb els fills i filles al càrrec, com s’ha fet sempre… Per tant, poca ha estat l’evolució aconseguida.
Quina solució, doncs, hi veus?
No hi ha una vareta màgica. El que cal és una conscienciació sobretot per part dels homes, del seu rol, de la seva posició com a home tenint en compte quin és el nostre, el de la dona. I la correcció davant de segons quins fets ha de ser molt més severa. No és lògic que un senyor mati la seva parella, vagi a exposar-ho a la policia i no passi rés. Cert que no està passant el mateix que fa molts anys, que encara se’ls disculpava, però ja no som al segle XIX, cal tenir-ho en compte això. Estem parlant d’assassinats premeditats, amb amenaces prèvies i comportaments il•lògics. Les polseres, despeses que no van enlloc. Veuríem que passaria si fóssin els homes les víctimes.
