La setmana passada Reus va estar de Dol. Una veïna de la nostra ciutat va ser morta, suposadament, pel seu company.
Una mort sempre és una tragèdia, si s’afegeix que va ser una mort per violència masclista, la tragèdia es multiplica, però si s’afegeix que era una membre activa de la comunitat, mare i amiga, la pena inunda tota la ciutat. No hi ha cap dret, cap explicació, cap consol, en una mort. I això, per desgràcia ho patim a la nostra ciutat.
La ciutat va voler mostrar la seva pena. El passat dimecres, 24 de febrer, al voltant d’unes 200 persones ens van reunir a la plaça Mercadal amb la finalitat de denunciar aquesta mort tràgica i donar suport als éssers més estimats i propers de la víctima. Cinc minuts de silenci van envoltar el centre de la ciutat i posteriorment l’Alcalde va dirigir unes paraules de record a la víctima i de suport a la família. Va recordar les 13 víctimes que hi hagut durant aquest inici d’any i la necessitat d’evitar aquestes situacions tràgiques.
El més trist, però ha sigut, des del meu punt de vista, el tractament de la noticia, en la majoria de mitjans de comunicació. La morbositat davant de la noticia, davant la protecció de la intimitat de la víctima i de totes les persones del seu voltant.
La notícia és la mort d’una dona, mare, membre de la comunitat, veïna de la ciutat de Reus, la proesa de la nena que va denunciar la mort de la seva mare aquells més propers, els seus i les seves mestres. No cal fer més especulacions, de la roba que portava, del que va dir o en quina escola anava, ja que aquesta nena necessita el suport i no la incursió a la seva intimitat.
Crec que es necessari, imprescindible, visualitzar aquesta lacra social, que tothom prengui consciencia, que tothom vulgui una igualtat real per evitar aquestes situacions, però també s’ha de tenir un respecte vers la víctima i la seva família, sobre tot si hi ha una menor implicada, com és en aquest cas. Sens dubte la valentia, la determinació d’aquesta nena són admirables i és lícit donar a conèixer la seva proesa, però en cap moment justifica, la informació irrellevant con el nom de l’escola, l’adreça exacte o inclús el seu nom.
Crec que també és molt important reconèixer la feina que les professionals dels serveis de la ciutat desenvolupen per la prevenció i intervenció en casos de maltractament. És important valorar la seva feina i també recordar la seva existència, facilitar aquesta informació amb la intenció d’oferir una mà aquelles dones que estan en la mateixa situació, que s’han sentit identificades i la por s’apoderat d’elles.
Recordar que no estan soles, que 200 persones van sortir al carrer en rebuig aquestes situacions i que poden accedir a l’Oficina d’atenció a les Víctimes (telèfon 092), al Servei d’Informació i d’Atenció a les Dones (telèfon 977 010 034 o 977 010 672) o el servei d’atenció telefònica 24hores per a les dones (900 900 120). I demanar l’ajuda necessària i per tornar a ser Dones lliures, sanes i salves.
