Mario Domínguez, professor de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid i expert en estat social i joventut, va ser un dels participants de les passades Jornades de Polítiques Locals de Joventut celebrades a Sabadell.
A part de parlar dels joves i dels seus drets, posant èmfasi en qüestions com ara l’habitatge o l’educació, també va fer un repàs a l’evolució històrica dels diferents tipus de drets reconeguts jurídicament.
«La primera generació correspon a la llibertat d’associació i a la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, que són els drets reconeguts a les revolucions burgeses europees al segle XVIII i XIX.
La següent tanda proposa drets socials com la salut, l’habitatge o l’educació i contempla polítiques que afavoreixin la consecució d’aquests drets pels ciutadans.
Als anys vuitanta del segle XX es comencen a reconèixer els drets de grups socials específics, com ara el dret a la independència o el dret al respecte de les minories socials.
Aquests drets van convertir-se una dècada després en la defensa de la persona com a titular i centre de l’acció dels drets humans. Es tracta de l’assumpció del fet que els valors no estan per sobre de les persones sinó que serveixen per a defensar-les.
Això el que comporta és que s’han d’introduir polítiques de discriminació positiva a favor dels col·lectius que viuen una mancança de drets«.
Comparant la resposta de rebuig dels joves enfront la possibilitat de beneficiar-se d’unes polítiques de discriminació positiva, va fer menció al cas de les dones.
«Les dones són completament conscients de la desigualtat vers els homes però reneguen de beneficiar-se de polítiques discriminatòries, ja que les fa sentir estigmatitzades. És a dir, no els agrada pensar que necessiten l’ajuda de l’estat per a gaudir de la igualtat.
Prefereixen que hi hagi mesures només quan es detecta un cas en què es violi la igualtat, en comptes de polítiques preventives».
