Menys estudis, més dificultat per trobar feina i ocupacions menys estables al llarg de la vida són alguns dels desavantatges que comporta la maternitat en l’etapa adolescent.
Un estudi fet pel CSIC i la Universitat Complutense de Madrid a partir de 9.700 menors embarassades els últims 50 anys descriu aquest impacte en les dones que van tenir fills aviat, es van emancipar i van formar una família.
«L’escurçament dels estudis és un dels principals handicaps de les mares precoces», va subratllar la directora de la investigació, Margarita Delgado. Dues dades contundents: l’accés a la universitat de les mares adolescents no va arribar al 5%, davant del 22,6% de les que van ser mares entre els 30 anys i els 34.
La investigació també ha comprovat que l’activitat laboral entre les mares no adolescents és superior en 10 punts a la de les mares precoces. A més a més, aquestes tenen més inseguretat en el món laboral, fins al punt que, entre les nascudes del 1960 al 1970, «menys del 50% ha aconseguit una feina estable».
En general, les dones que van ser mares en l’adolescència eren solteres i vivien amb els seus pares en el moment de la concepció. La situació canvia totalment si se les observa en el moment del naixement del seu fill. «Això és degut al fet que l’embaràs desencadena el procés d’emancipació i aparellament», va apuntar Delgado.
Les mares adolescents, segons el perfil traçat pels experts, solen procedir de llars amb una mitjana de fills sensiblement superior a la resta, i elles mateixes tenen també a la llarga una mitjana de fills més elevada que les seves coetànies.
La maternitat a l’etapa adolescent comporta una notable acceleració del curs vital respecte de les que han estat mares més tard, fet que s’aprecia en la formació de la família. «D’una manera paradoxal, s’endarrereix la incorporació a la vida adulta, clau en l’àmbit laboral», va apuntar Delgado.
