Amb només 18 anys, la nedadora badalonina Mireia Belmonte aconseguia, el passat novembre, el rècord del món de 400 metres estil al campionat d’Europa celebrat a Rijeka, Croàcia. Feia tan sols un mes que havia fitxat per al Club Natació Sabadell. La consecució d’aquest rècord és, de moment, la cirereta a una carrera fulgurant carregada de títols.
Linux, Windows o Mac? Windows
Tens pàgina web o blog personal? www.mireiabelmonte.com
Quina pàgina d’inici tens? Google
Ens recomanes una web? Youtube.com
Vas començar a nedar als quatre anys per una escoliosi a l’esquena. De seguida van veure en tu que despuntaves en la natació?
Sí, quan portava un any, em van dir que si volia continuar nedant que ho tirés endavant, que podia apretar una mica més.
Quan vas decidir que t’hi dedicaries professionalment?
El 2002, al campionat d’Espanya, el primer que es feia. Vaig aconseguir medalles d’or, i arran d’això em van dir des del CAR Sant Cugat que la cosa anava de veritat, i m’hi vaig voler dedicar.
Una pregunta que deus haver contestat desenes de vegades. Què fas un dia normal?
M’aixeco a les 9, a les 10 tinc classe fins a les 12.30. Quan plego, dino i a les 14.15 entro a classe fins a les 17.30. I un cop acabo, vaig a entrenar de 18 a 21 o 21.30.
Què estudies?
Ara, segon de batxillerat. I l’objectiu és fer empresarials.
Repassant el 2008, es pot dir que ha estat un gran any esportiu per a tu, amb campionats guanyats, la teva primera experiència en uns Jocs Olímpics… Creus que ha estat el teu millor any esportiu?
Sí, crec que ha estat el meu any d’esclat, i ara toca intentar que aquest any vagi igual de bé, i si puc fer més encara millor.
I també ha estat important pel teu canvi d’equip al Club Natació Sabadell.
Sí, després de tants anys al mateix lloc, volia començar una nova etapa i canviar. El Club em va presentar el seu projecte, em va agradar, i vaig decidir fitxar pel Sabadell.
En tot cas, es pot dir que el canvi no t’ha afectat negativament. Un mes després, rècord del món als 400 metres estil al campionat d’Europa. Com recordes aquell dia, vas fer alguna cosa especial?
No, el que passa és que l’any passat no vaig començar amb gaire bon peu, va costar-me una mica arrencar, però jo tenia clar que volia fer alguna cosa important.
Què et passava pel cap moments abans de llançar-te a l’aigua i començar a nedar?
Res, volia nedar ja, només volia això, tenia moltes ganes de fer aquella prova.
O sigui, que ja esperaves fer un bon resultat.
Era un campionat d’Europa, i creia que aconseguir-lo estaria molt bé, però després vaig veure que havia fet el rècord, i allò ja va ser increïble.
Aquell dia no vas tenir una bona sortida, i, fins i tot, a meitat de prova anaves a la cinquena posició. Ets conscient a la competició de l’avantatge o desavantatge que portes en una carrera?
Depèn. Al campionat europeu, pensava que tenien menys avantatge del que em portaven realment. Sempre surto malament, amb desavantatge, perquè l’esquena és el meu punt feble. Després, amb la braça vaig remuntar, però anava tranquil·la, sense pensar en la remuntada, perquè si t’hi capfiques et canses més que no pas disfrutant de la carrera.
I quan arribes i veus que has batut el rècord…
En aquell moment, et queda una cara de ‘tonta’… No saps què fer, no t’ho creus, és un moment tant màgic que no saps si plorar o riure.
Què n’opines dels famosos banyadors Speedo fets amb l’ajuda de la NASA? Fins a quin punt ajuden al nedador?
Aquest banyador el que fa és aportar un punt de flotació al cos, no fa res més. És normal i corrent, però les plaques que té fan que portis el cos més amunt al nedar.
Però deu ajudar, perquè s’han fet molts rècords des que ha aparegut…
Sí, t’ajuda una mica, però no tant com la gent es pensa.
Creus que el futur d’aquest esport pot passar per aquí, per la inversió en tecnologia per fer banyadors millors, de tal manera que, tal com passa en altres esports com la Formula 1, no només compti el «pilot» sinó també la «màquina» que porta?
No, nosaltres competim amb el nostre cos i tot i portar un bon banyador, el més important, el principal, és estar en un bon moment de forma.
Quins són els reptes d’aquest 2009?
Primer preparar-me per a Roma i, un cop allà, espero arribar a alguna final, de qualsevol prova de les que competeixi.
