La sommelier de la botiga-restaurant de Barcelona, Cuina Guinardó (Varsòvia, 148), Montse Velasco Santafé, 33, ha guanyat a Madrid el premi Nariz de Oro 2011 derrotant a 49 someliers (300 en una fase prèvia) de tota Espanya.
Què canvia un premi així en la seva vida professional?
Que surto als diaris i potser això m’obrirà portes.
És un reconeixement.
És un premi a un esforç de molts anys i de treballar moltes hores.
Si ara li oferissin una bona feina, deixaria la Cuina del Guinardó de la família?
No ho sé. Per ara visc al dia.
És el 3er any consecutiu que guanya una dona. Teniu més olfacte?
Els estudis diuen que sí. Però a part de l’olfacte les dones també som més constants.
És un món d’homes?
Cada cop menys. Ara fins i tot hi ha cellers amb enòlogues dones.
Els nou finalistes vau olorar cinc «copes negres». Què vol dir?
Copes en què no veus el color del producte que estàs olorant. Així només treballa el nas.
Només per la olor es pot identificar marca, origen i any?
La marca és quasi impossible. Però pots apuntar els aromes, l’any aproximat, la zona, la varietat…
Què va dir, per exemple, del blanc alsacià Pierre Frick Riesling 2007?
Vaig dir que era un blanc, la seva varietat i em vaig aproximar bastant bé a la zona perquè si saps que és un Riesling ja t’imagines que deu ser d’Alsàcia.
Va endevinar el tequila?
El vaig clavar. De seguida vaig notar els típics aromes fumats de tequila reposat.
Els altres eren dos negres, el Duraton Malbec i el Seis Quinta Reserva, i un Brandy 1866. No es barregen en el cervell tants aromes?
Sí perquè a més estàs nerviosa, dalt d’un escenari, tothom et mira, només tens sis minuts que és una misèria de temps… Es fàcil col·lapsar-se.
Com es conserva la serenitat?
Fent grans respiracions després de cada olorada perquè s’oxigeni el nas.
Et pots emborratxar pel nas?
En principi no. Però si estàs una hora ensumant un tequila reposat potser sí que acabaràs una mica trompeta.
Per què els 40 someliers reunits a Madrid vau decidir que el millor espumós és el Gramona Imperial Gran Reserva Brut 2006? Això no és opinable?
És un tast a cegues. Jo ni sabia que el que vaig votar era un Gramona Imperial. Evidentment altres cases treballen tant bé com Gramona. Podia haver sortit un altre cava tranquil·lament. pensa que vam tastar 80 productes diferents en dos dies.
Hi ha qui diu que el millor és el negre i prou.
Qui digui això està caducat o li queda molt per aprendre. No et pots tancar en els negres. El món del blanc és espectacular i el dels dolços impressionant. Com el que diu «jo només Rioja». No sap el que es perd.
Doncs vostè ha declarat que si el món s’acabés demà s’acomiadaria de la vida amb un Calvario de Rioja.
Ho vaig dir perquè el periodista que m’ho preguntava era de La Razón i de Madrid. Si dic un vi català igual em penja.
I si li pregunto jo?
Diria un Priorat. Però jo no estic casada amb cap vi. El Calvario és un bon vi i el Priorat també.
Tenir tant olfacte és un problema?
Sí perquè també sento les pudors. Imagina’t com ho passo en el metro en hora punta en ple juliol.
Si un amic fa mala olor, li diu?
Home no. Tinc bon nas, però no sóc repel·lent.
El millor plaer de la seva feina?
M’agrada un bon menjar amb un bon vi. També sóc molt grastrònoma, pel meu pare, i m’agrada molt menjar.
Christopher Forbes, el de la revista dels mlionaris, va pagar 120.500 euros per una ampolla Chateau La Fite Rotschild del 1787. Ho enten?
No puc perquè no tinc els diners que té aquest senyor. Com els que es compren moltes ampolles de Pingus, Borgonyes d´alt nivell, o Burdeus com aquest.
Pot ser que et gastis 120.500 euros i estigui picat?
I tant (riu). Si és del 1787 és el més probable. Però potser el senyor Forbes no se’l va beure, sinó que la té en col·lecció.
I si se’l va beure i estava picat ho negarà tota vida
