«Passo de puntetes davant la porta de l’habitació de la Laura. Només voldria fer-la tapiar.»
Inici contundent d’una història també contundent: el drama de l’Amàlia, una violoncel·lista que veu com la seva vida es desmunta quan la seva filla, la Laura, mor de manera sobtada. L’angoixant procés de dol que engega l’Amàlia i la seva transformació és el fil conductor de Les habitacions tancades, l’última obra de la sabadellenca Anna Tortajada .
A la novel.la, publicada per Ara Llibres , Tortajada reflexiona sobre la capacitat de les persones per superar-ho tot. «La mort de la nena és un detonant, però tot el procés que engega la mare, l’Amàlia, no té res a veure amb ella», explica Tortajada. Davant la mort de la seva filla, la protagonista té diferents opcions, des de voler morir-se fins a assolir la decisió de reciclar-se. «Volia analitzar com es pot reaccionar davant d’una desgràcia similar per mostrar que, si volem, ens en podem sortir de tot, fins i tot d’una cosa tan terrible com és la mort d’un fill o d’una filla.»
Tortajada juga al mateix temps amb les dualitats, tant dels personatges –la mare i la dida; ella i el seu marit– com dels conceptes: la mort i la vida, els records i el present, i la vigília i els somnis, que prenen un lloc destacat com a reveladors de la psique de la protagonista.
Els escenaris també estan implicats en la transformació que viu l’Amàlia. Per exemple, si al principi es mou sempre per la galeria, després, quan «passa a l’acció», fa més vida a la cuina: «Ha superat aquell estat d’ànim en què no vol fer res i el fet de voler cuinar ja és representatiu del fet que alguna cosa ha canviat dins seu.»
La novel·la està dividida en 44 capítols i dues parts, i no és per atzar: «M’agrada molt trobar en tots els meus treballs una coherència interna. Com que m’agraden els números vaig pensar a fer dues parts, La galeria i La cuina, amb 22 capítols cadascun, de manera que el total sumen 44.»
La novel·lista treballa de manera molt sistemàtica i amb l’ajuda d’una pissarra: «Primer faig l’estructura i decideixo quantes pàgines tindrà cada capítol. Només quan tinc la carcassa clara em poso a escriure.»
En el cas de Les habitacions tancades va buscar un clima claustrofòbic per fer palès l’aïllament de la protagonista, fins i tot de les persones més properes a ella, com són la seva mare i el seu marit.
Un altre dels aspectes que més ha treballat, atès el tema delicat que tractava, és la sobrietat: «A l’hora de parlar de sentiments i emocions és molt fàcil caure en la carrincloneria. Això ho he tingut molt present i m’he limitat a exposar i descriure el que passa a la protagonista.»
Com a rerefons, l’autora de Sabadell volia posar damunt la taula el tema de la mort i el dolor: «La nostra època en fa pràcticament un tabú i amaga la mort i el dolor, i jo, potser de manera provocadora, volia plantejar-ho i anar al fons de la qüestió.»
Malgrat que pot semblar una temàtica dura, Tortajada afirma que es tracta d’una novel·la per damunt de tot «optimista»: «Volia recordar que tampoc és tan greu el que ens passa.»
En aquest sentit, adreça el llibre a un públic ampli i no especialment a persones que han perdut un ésser estimat. «Tothom s’hi pot sentir identificat perquè, ¿qui no ha perdut mai alguna cosa, una parella, una amistat, diners…?».
A banda d’escriptora, Anna Tortajada és traductora de l’alemany al català i també ha publicat nombrosos llibres juvenils i infantils, a banda de novel·les històriques. Aquesta és la primera que situa en l’actualitat.
