Al II Fòrum Social Català, celebrat a Barcelona fa unes setmanes, van parlar que la crisi també ens afecta com dones. Quan parlem de crisi parlem de crisi del sistema, que té dimensions més àmplies: crisi econòmica, crisi ecològica i crisi de la cura.
També hi ha deutes socials relacionats: nord-sud (amb els països expoliats), ecològic (amb la natura) i de la cura (amb les dones). En deu anys ha augmentat en 12 punts el nombre de dones espanyoles que han entrat al mercat de treball. I això no té volta enrera. La crisi de la cura tampoc.
I això genera i generarà tensió social sobre com cobrir les necessitats de les persones. Aquest fet ha propiciat que es facin lleis per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral o la llei de la Dependència, però la seva aplicació és lenta i planteja contradiccions.
La proposta: anar caminant cap a un món millor i anar introduint aquestes reflexions en la societat: canviar el nostre imaginari patriarcal, reduir els horaris de treball, repensar els treballs socialment necessaris pel manteniment de la vida i aturar les agressions a la natura.
