No sembla una casualitat que la nova ministra Ana Mato canviés el nom de violència de gènere pel de violència domèstica. No creiem que fos una terrible badada, creiem que el canvi és un posicionament polític concret en el qual la dona queda relegada a un segon lloc.
Atès a que sembla ser que l’important és canviar noms i lleis segons el partit que governi, es tracta més aviat de desmuntar allò aconseguit en les legislatures del PSOE, més que una coherència per part del PP en aquest nou mandat.
La identificació de violència masclista com una violència basada en la desigualtat i la seva condemna social generalitzada han suposat un important pas endavant, però canvis com suprimir el Programa de Violència Masclista, com ha fet la Generalitat, o canviar el terme a violència en l’àmbit domèstic sembla fer referència a un conflicte determinat entre homes i dones.
Una de les accions més importants és la prevenció, intervenint en l’adolescència, ja que és en aquesta època quan s’estableixen les primeres relacions afectives entre nois i noies i és aquí on comencen a aparèixer situacions de domini i violència masclista.
En el que portem d’any són sis les víctimes per violència masclista i podem seguir sumant si persisteix aquest govern en canviar una llei per una altra que esborri tot rastre de feminisme, que castigui la violència, sí, però que la iguali amb altres tipus de violència, per exemple, la que podria donar-se entre cunyats, fills o pares. Així tot rastre de denúncia per desigualtat entre homes i dones desapareixerà i, per tant, la possibilitat de combatre-la eficaçment.
Les dones no són maltractades perquè els homes estiguin nerviosos o de mal humor, com es vol justificar aquest fet; les dones són maltractades perquè aquests homes les tracten com si fossin de la seva propietat.
Una llei que castigui la violència en la família en general servirà el mateix que l’aplicació general del Codi Penal, que pot ser que castigui el culpable però no tenen absolutament cap efecte sobre les creences que permeten aquesta violència específica.
La igualtat s’ha de guanyar, d’ara endavant hem de fer una reflexió i reafirmar el moviment que hem aconseguit aquests anys, no deixant-nos manipular davant lleis que ens perjudiquen i ens deixen enrere en aquesta lluita d’igualtat amb els homes.
