Com sempre, ens toca rebre.
Al mercat laboral, una de les principals expressions de la desigualtat de gènere és la temporalitat en la contractació: la taxa és del 25% de dones front el 17% d’homes.
A més, el 80% dels contractes a temps parcial són femenins i l’economia submergida afecta majoritàriament les dones. El salari mig de les dones segueix sent entre un 20% i un 30% menor que el dels homes i l’escletxa salarial creix a mesura que augmenta la qualificació de la feina.
En temps de crisi hi ha més risc que apareguin amb força conceptes sexistes, com fer prevaldre la conservació del lloc de treball dels homes, mentre augmenta el temps de treball domèstic per a mantenir la qualitat de vida familiar.
En crisi les dones ens veiem obligades a fer tot tipus de feines (en general mal remunerades i poc qualificades) com a complement de la renda familiar. Arribat el moment de la jubilació: les dones, amb més contractes precaris i menys temps de permanència al mercat laboral, obtenim pensions més baixes. I no parlem de la retallada de les polítiques socials, l’increment del cost de la vida i les privatitzacions dels serveis, que repercuteixen directament en les condicions de vida de les dones, que son les que majoritàriament suporten la cura d’infants, malalts i gent gran. Millor per una altra columna.
