El 8 de març celebrem un dia en commemoració de la lluita de les dones per obtenir el reconeixement dels seus drets. El naixement del Dia Internacional de la Dona s’ha vinculat, tradicionalment, a diferents fets:
1.- La commemoració del dia en que les treballadores d’una fàbrica tèxtil de Nova York anomenada Cotton van declarar una vaga en protesta per les condicions insuportables de treball. El propietari no va acceptar la vaga i les treballadores van ocupar la fàbrica. El propietari va tancar les portes i va prendre foc morint les 129 treballadores.
El 8 de març de 1908 però, era diumenge, un dia estrany per una vaga. Si que va haver un incendi a la fàbrica «Triangle Shirtwaist Company» on varen morir moltes dones, la majoria immigrants entre els 17 i 24 anys, però no va ser el 8 de març de 1908 sinó el 25 de març de 1911.
2.- La manifestació espontània organitzada per les treballadores del sector tèxtil de la ciutat de Nova York, protestant pels baixos salaris, la jornada laboral de dotze hores i les creixents càrregues laborals. Aquesta protesta va ser dispersada per la policia, d’una manera brutal i desproporcionada. Moltes dones van ser arrestades i algunes van ser trepitjades per la multitud.
Aquesta manifestació es va celebrar el 27 de setembre de 1909 quan els/les empleats/des del tèxtil van fer una vaga de tretze setmanes (fins el 15 de febrer de 1910) demanant millores laborals, però aquest fet tampoc sembla ser l’origen de la celebració del 8 de març.
En realitat la decisió de convertir aquesta celebració en una festivitat internacional va donar-se a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, celebrada a Copenhague els dies 26 i 27 d’agost de 1910.
L’Internacional Socialista va proclamar el Dia de la Dona, de caràcter internacional, com a homenatge al moviment en favor dels drets de la dona i per ajudar a aconseguir el sufragi femení universal. La proposta va ser aprovada unànimement por la conferència de més de 100 dones procedents de 17 països, entre elles las tres primeres dones escollides per al parlament finés. No es va establir una data fixa per a la celebració.
La proposta presentada per a organitzar la celebració d’un Dia Internacional de la Dona no era del tot original. Tenia un antecedent en el que inspirar-se, el Women’s Day que les socialistes nord-americanes portaven celebrant des de 1908, amb la finalitat de reivindicar el dret a vot per a les dones.
Es va designar l’últim diumenge del mes de febrer, el dia 28 de 1909, com a Woman’s Day, per a reivindicar el dret de las dones al sufragi. Fins el 1920 no va ser aprovada la Dinovena Esmena de la Constitució Estadounidense per la que s’atorgava a les dones el dret al sufragi.
El 1911, degut a la decisió adoptada a Copenhague, el Dia Internacional de la Dona es va celebrar per primera vegada (el 19 de març) a Alemanya, Austria, Dinamarca i Suïssa, amb mítings als que van assistir més d’1 milió de dones i homes. A més del dret a vot i a ocupar càrrecs públics, exigiren el dret al treball, a la formació professional i la no discriminació laboral.
Menys d’una setmana després, el 25 de març, les joves treballadores moriren a l’incendi de la fàbrica Triangle en la ciutat de Nova York. Aquest succés va tenir grans repercussions a la legislació laboral dels Estats Units.
El 1913, en el marc dels moviments en pro de la pau que sorgiren abans de la Primera Guerra Mundial, les dones russes celebraren el seu primer Dia Internacional de la Dona l’últim diumenge de febrer. A la resta d’Europa, les dones celebraren mítings en torn al 8 de març de l’any següent per a protestar per la guerra o per a solidaritzar-se amb les demès dones.
El 1917, com a reacció davant els 2 milions de soldats russos morts a la guerra, les dones russes escolliren de nou l’últim diumenge de febrer per a declarar-se en vaga en demanda de «pa i pau». Quatre dies després el Tsar es va veure obligat a abdicar i el govern provisional va concedir a les dones el dret a vot. Aquest històric diumenge va ser el 23 de febrer, segons el calendari julià utilitzat llavors a Rússia, o el 8 de març, segons el calendari gregorià utilitzat a altres països.
Durant el Tercer Congres de la Internacional Comunista, celebrat el juny de 1921, es va celebrar la 2ª Conferència Internacional de Dones Comunistes, on les dones búlgares van proposar que en endavant es commemorés el Dia Internacional de la Dona Treballadora el dia 8 de Març com a homenatge a la participació de les dones russes a la Revolució proletària.
