Ike i Gustav: la Cuba dels huracans
per Iolanda
He tornat molt recentment de Cuba i sí, us podria parlar de les platges i illetes del Carib, dels mojitos i les jineteras, de com d’acollidores són les cases particulars, dels carrers de l’Havana, dels cigars, de l’Orient i l’Occident, del Che i de Fidel, però si Cuba s’ha caracteritzat per algun tret en particular aquest setembre ha estat pels huracans.
El govern cubà ha declarat que mai s’havien enfrontat a una catàstrofe natural com aquesta, ja que en només nou dies hi van passar dos huracans de força quatre (d’una escala de cinc), i un d’ells va recórrer tota l’illa. En Gustav i l’Ike no ens van permetre conèixer la Sierra Maestra, ni gaudir de l’espectacular naturalesa de la província de Pinar del Río, ara arrasada per ambdós fenòmens tropicals. Però ens van fer passar per la província d’Holguin i compartir xerrades amb la seva gent, banyar-nos en l’aigua cristal·lina de Guardalavaca envoltats de destrosses, conèixer l’organització del país davant aquestes situacions, que tantes vides salva a Cuba…
A més, hem après moltíssim de meteorologia, gràcies als nombrosos informatius i al doctor Rubiera, que explicava a televisió cadascun dels detalls de cada tempesta tropical.
***
Ballant amb balenes a Península Valdés per Eva
Aquest any he canviat estiu per hivern i me n’he anat a l’Argentina, un país fascinant. Entre tots els moments, em quedo amb la visita a Península Valdés, a la Patagònia argentina, on vaig veure balenes. És fantàstic saber que les balenes estan allà, sentir-les tan a prop de la costa, tan a prop d’un mateix. Però res no és comparable amb l’emoció de navegar al seu costat, d’escoltar les seves veus, de veure-les donant un salt al cel, esquitxant-te, colpejant la superfície del mar amb les seves aletes i submergir-se per emergir de nou. Participar de la seva màgia, ésser còmplices dels seus jocs, és un regal de la natura que desperta una emoció que ens envolta de cap a peus.
