Lourdes Borrell (1961), la nova alcaldessa pel PSC de Sant Feliu de Llobregat des del 23 de desembre de 2010, és una dona entusiasta amb la cultura i amb la ciutat.
S’envalentona tot parlant d’El cor dels arbres, les escultures de Jaume Plensa que es troben a la Plaça de la Vila i que considera un dels seus triomfs. Tot i que hagin passat ja dos mesos des de la seva investidura, Borrell té l’agenda plena d’entrevistes, reunions i actes. Un d’ells que cal destacar és la inauguració de la Plaça 8 de març, que s’inaugurarà el Dia Internacional de la Dona, i serà un nou espai dedicat a la dona treballadora, amb una olivera plantada pel seu simbolisme.
El 16 de desembre de 2010, el Parlament va investir la seva primera presidenta de la història. Ara, per primera vegada, Sant Feliu de Llobregat té alcaldessa. Creu que està canviant alguna cosa? Com definiria la situació de la dona avui?
Estem veient que hi ha canvis pels quals la dona pot accedir, tant a nivell polític com empresarial, als llocs de màxima responsabilitat. Justament ho estem comprovant també al Ministeri, on una dona ha accedit a l’àrea d’Economia, que sempre ens havia estat vetada pels homes. Però encara tenim un llarg camí per recórrer. Jo crec, des de la meva vessant, que encara hem d’estar demostrant actualment que som capaces de fer-ho i, a més a més, que ho hem de fer igual que els homes, i aquí és on crec que les dones errem. Tenim potencials prou importants, la nostra pròpia mirada i sensibilitat i les nostres pròpies formes com per fer-les valdre per davant de com ho fan els homes.
Quina diferència creu que hi pot haver en el tarannà d’una alcaldessa respecte un alcalde?
Jo crec que tenim mirades diferents, potser en les sensibilitats, a l’hora d’enfrontar decisions de distintes formes.
Quines són les seves primeres impressions després d’aquests dos mesos d’alcaldia?
Formar part dintre del Govern és molt diferent. Sóc de les primers dones regidores que vaig porta l’àrea d’Economia d’aquesta ciutat i va ser una de les meves empremtes. Apart de començar amb cultura, després se’m va donar la responsabilitat de la regidoria d’Economia i Serveis Generals, que també era la primera vegada que ho agafava una dona. En aquest sentit, seguim el pla de mandat i el pla d’inversions, formem part d’un mateix equip. El que sí que va haver-hi és aquest canvi, però hi estem tots junts; ens queden pocs mesos, per les eleccions municipals i tenim una responsabilitat molt gran amb els nostres ciutadans i ara anem a treballar al màxim.
Com a ciutadana, què és el que més li agrada de Sant Feliu? I el que menys?
Jo vaig néixer a Mataró però vaig marxar d’allà als 18 anys. Així doncs, fa gairebé 23 anys que estic aquí a Sant Feliu. És una ciutat acollidora, que permet estar a prop de la gran capital, i som cap de comarca. Tenim moltes qualitats que ens fan sentir orgull: una ruta modernista, espais verds com Collserola, el Palau Falguera… i ens ho hem de creure nosaltres primer.
Potser una de les coses per la que vull lluitar és sobretot el civisme. És una gran lluita i la hem de vèncer. Així com hem pogut dur a terme petites accions durant aquests anys sobre el reciclatge i el medi ambient, hem de conscienciar sobre la cultura del respecte i anar treballant amb el sistema educatiu, no només de la nostra ciutat, sinó amb d’altres poblacions i fer entendre que quan se surt per la porta s’és a la casa de tots.
Què significa per vostè la música?
Forma part de mi, la meva llicenciatura és en Música i n’he estat docent i forma part del meu tarannà. Necessito la música; hi ha gent que anirà al gimnàs o farà ioga… a mi em serveix tenir contacte amb la música.
Quins problemes creu que han de ser prioritaris per solucionar i quins projectes, tant a curt com a llarg termini, té en ment per la ciutat?
Un a remarcar seria, reitero, el civisme, l’altre, com no pot ser d’altra forma com a regidora d’Economia i Serveis Socials, vaig impulsar la taula cívica que en aquests moments hem de determinar; estem en moments difícils econòmics, les famílies de la nostra ciutat ens tenen i ens han de tenir a prop. Som dels cinc ajuntaments que ja vam fer unes aportacions extraordinàries abans que realment esclatés aquesta situació i les estem acompanyant i per mi és una de les prioritats màximes. En definitiva, donar resposta a les necessitats econòmiques de les famílies, siguin nombroses, monoparentals…
A curt termini tenim un compromís amb la ciutadania amb el nostre pla d’inversions que ens vam comprometre. L’hem de portar a terme i tenim accions diferents en el municipi, des d’espais cívics, escoles bressols…tot el que sigui educació i formació.
En quin estadi es troba el projecte del soterrament de la via del tren, que fa 25 anys que s’està lluitant per ell?
Vaig estar a Madrid dijous passat amb el secretari d’Estat ( per cert, tot homes a la taula!) per saber en quin estat es trobava el nostre projecte de soterrament. Sabem que s’han quedat al calaix moltes obres, no solament a Catalunya, sinó també a la resta d’Espanya. Teníem un acord de 2006 signat a tres parts: el Govern de l’Estat, el Govern de la Generalitat i l’Ajuntament, i en aquest acord havíem de fer la redacció del projecte, que ja està acabat i sobre la taula, solament queda per valorar i licitar.
Ens queda, però, tancar un conveni entre Generalitat i Ajuntament per determinar quin és l’altra 50% restant, en quines parts dividirem Ajuntament i Generalitat per finançar l’altra meitat. Vaig sortir contenta de la reunió perquè realment ens va dir que era prioritari i que seria dels primers soterraments que es duria a terme aquí a Catalunya i va remarcar per criteris de seguretat. Tot això sempre i quan les tres administracions tinguem la possibilitat econòmica de dur-ho a terme en aquell moment. El que sí també va passar dijous és que el conseller de la Generalitat, Lluís Recoder, es va posar en contacte amb mi i hem quedat per treballar aquest conveni. També vindrà el secretari d’Estat i els tres ratificarem aquest acord del 2006, així com el nostre treball en aquests moments és la redacció del conveni entre Ajuntament i Generalitat.
