Des del primer moment que vam haver de pensar un tema pel treball, jo ho vaig veure clar: la lluita de les dones, el feminisme. I per què aquest tema i no un altre?
Doncs bé, per diversos motius: en primer lloc, perquè sóc dona i, ja des de ben petita, em sentia irritada amb aquest tema i les injustícies que veia al meu voltant; en segon lloc, per conèixer què és el feminisme, per aprendre allò que no he après fins ara als llibres de text de l’escola, perquè com diu Rebecca West (1892-1983): Mai no he sigut capaç d’esbrinar exactament en què consisteix el feminisme; només sé que la gent em diu feminista sempre que expresso sentiments que em diferencien d’una catifa o d’una prostituta. La història s’estudia perquè no cometem els errors del passat, doncs, què millor que conèixer el feminisme i la seva lluita, mitjançant una educació igualitària lluny de l’androcentrisme i de tot prejudici?
I finalment, en tercer lloc, perquè jo, com a dona i com a ésser humà, vull dedicar-me a lluitar en la vida per fer aquest món una mica més just. Malauradament, al món, d’injustícies n’hi ha moltes, però la que m’és més propera i la que més em toca l’ànima i, per tant, la pionera en la meva batalla, és la subordinació de la dona.
Aquesta lluita no és només de les dones, sinó que és la lluita per la igualtat de tota la Humanitat i que, per tant, ha de ser protagonitzada per tothom. Tothom qui vulgui una societat basada en la igualtat i la llibertat, tothom qui cregui en una societat totalment democràtica, tothom qui estimi i tingui sentiments, ha de donar suport a la lluita feminista. Tot aquell qui lluiti pels drets de la dona, està lluitant pels drets de la Humanitat.
Així doncs, un cop presentat el meu treball Del feminisme del XVIII als feminismes del XX us vull convidar a fer un viatge per la història de les dones a través del temps, al cap i a la fi, aquest és el meu objectiu: fer de la seva història La història. El temps que tan fugaçment passa a les nostres vides, però… Quantes vides de dedicació fan falta per culminar batalles i assolir la pau! Quant de temps cal per assaborir el triomf del feminisme!
Per concloure, vull dir que més que res el meu treball de recerca ha estat un treball interior de meditació i realització personal, més que un grapat de pàgines, és una petita part del meu ser. No vull acabar sense abans dir que hauríem de deixar de parlar de sexe o de lleis de gènere, per començar a parlar de PERSONES. El dia que parlem de persones no caldrà que els moviments feministes existeixin, perquè hi haurà moviments en defensa de les persones. Tanmateix, mentrestant, lluny de ser silenciat, el feminisme continua…
