Entra com un llamp a l’Ajuntament, tot i que arriba puntual a la cita amb els periodistes. L’alcaldessa sembla una mica panteixant i amb les picades de la varicel·la a la cara. Sembla contenta, tot i haver estat fora de combat per culpa d’aquesta verola benigna o, potser, perquè la malaltia li ha permès descansar uns dies. El cas és que se la veu jovial i ha perdut la mirada fugissera de la campanya electoral. El despatx fa olor de cafè acabat de fer i durant una hora no sona ni un telèfon mòbil ni un de fix. La conversa transcorre en un ambient relaxat i amable.
El poble de Santa Coloma ha parlat a les urnes. Quina interpretació fa dels resultats?
Hem tingut una pèrdua considerable de vots. Però considero que els resultats han estat bons. Cal tenir en compte que continuem sent la força més votada en tots els barris de Santa Coloma i a una distància considerable de les altres. Nosaltres veníem d’una situació molt complicada pels fets ocorreguts a la nostra ciutat (cas Pretòria). Amb aquest context particular i la crisi econòmica, haver estat la força més votada és un bon senyal, tot i haver perdut la majoria absoluta. És un bon resultat tenint en compte l’escenari del qual partíem i també un senyal que hem de ser capaços d’interpretar bé per poder revalidar la majoria absoluta en la propera contesa electoral.
¿La majoria absoluta pertany a l’abstenció?
Si no ho aconseguim, estarem contents si aquest 50% de persones que no es manifesta en les eleccions que com a mínim tinguin una interlocució amb nosaltres i confiïn en nosaltres en observar la nostra acció de govern en aquest mandat.
Una acció de govern que comença amb dificultats per invertir per manca de recursos i això fa que la gent es pregunti què espera fer l’alcaldessa en els pròxims quatre anys.
Nosaltres, en un context com l’actual, hem de buscar la complicitat d’altres administracions públiques en qüestions clau com la seguretat, l’educació, la sanitat, és a dir, parlar amb aquells que han de garantir aquestes qüestions essencials.
Després hi ha dos o tres aspectes clau que són garantir un espai públic ordenat per a que els ciutadans tinguin la impressió que la seva ciutat funciona. Volem un espai públic en què es pugui conviure. Volem preservar els valors de la convivència i el respecte a les normatives, garantir les hores de descans dels veïns i al mateix temps que els establiments d’oci no generin molèsties a altes hores de la nit i en determinades zones. Tot això requereix una acció coordinada dels serveis per garantir que s’exerceixi l’autoritat perquè l’espai públic sigui de qualitat. Per tant, aquesta serà una de les nostres prioritats.
També sabem que l’activitat econòmica està molt vinculada al comerç i això ens obliga a ajudar-los a ser competitius perquè puguin mantenir els seus negocis. Ajudarem tot el que puguem als autònoms i les petites empreses, i fomentarem que es creïn de noves.
Un altre aspecte important és el de la formació i donar oportunitats als joves amb la complicitat de la Generalitat i altres administracions. La tercera gran qüestió que volia comentar és la dels serveis socials en el seu aspecte d’atenció a les famílies. Em preocupen les persones que ja estan sent ateses, però especialment, aquelles famílies que estan sent colpejades per la crisi per primera vegada.
Vostè es va referir recentment a la problemàtica d’alguns bars i alguns ho van interpretar com un atac a aquest sector econòmic.
Ho explicaré amb claredat. Es tracta de conciliar que els propietaris d’aquests establiments obtinguin beneficis i que el descans i la qualitat de vida dels veïns sigui l’adequat. Hi ha unes normatives, molt àmplies, per garantir que això es compleixi en bones condicions i dins d’un horari. Parlaré amb els empresaris i els demanaré la seva complicitat i els demanaré responsabilitat en el compliment del civisme en l’espai públic. Hem d’esforçar-nos tots a complir la normativa. Si això no es fa i hi ha desordre i molèsties, nosaltres defensarem l’interès general, que és el dels veïns que a les cinc de la matinada no poden dormir.
Carles Combarros (tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i president de CDC) ens explicava les dificultats que té Santa Coloma per sortir per si sola de la crisi. Eren dificultats endèmiques: manca de sòl, poca indústria i un comerç petit i debilitat. Vaja, com fa 20 o 30 anys. ¿Creu que Santa Coloma ha de demanar una ajuda especial a l’Estat o a la Generalitat per poder superar la greu situació?
Per aquesta situació ja ens beneficiem d’una ajuda estatal per fer de Santa Coloma una ciutat residencial i de serveis. Avui la situació no passa per això, que si podem ho farem. De fet, els grans projectes han comptat amb l’ajuda d’altres administracions: Generalitat, Unió Europea, Estat, Diputació, Generalitat…
Dit això, cal dir que la ciutat té potencialitats, però concebudes dins d’un entorn que és el Barcelonès Nord. Hem de treballar conjuntament amb Barcelona, Badalona, Sant Adrià… Després tenim el Campus de Torribera que s’ha de convertir en un motor econòmic quan es transfereixi el coneixement a les empreses d’alimentació. Cal destacar que estem ben comunicats. Hem de fidelitzar el que tenim i promocionar fora.
Sí, però les comunicacions només van en una direcció.
Per això, però s’ha de canviar. Per exemple el riu sempre ha estat una frontera i ha de ser una frontissa, el vincle d’unió amb els altres.
Això està canviant, no?
Sí. Els campus de Torribera i del Besòs, i els hospitals de l’Esperit Sant i Can Ruti són eixos de coneixement que han de generar dinàmiques d’activació econòmica. Al mateix temps, hem de fer una aposta pel comerç de proximitat. Hem de treballar amb el sector i aquest ha d’introduir dinàmiques engrescadores. Sabem que no tindrem indústries, perquè no comptem amb espai, hem d’apostar per la formació, que ha de ser la clau que obri les portes del mercat de treball als ciutadans de Santa Coloma. La Generalitat ha de garantir que la ciutat no donarà cap pas enrere en aquest terreny. És clau per garantir la igualtat d’oportunitats.
Estudiant el cartipàs municipal es pot arribar a la conclusió que l’alcaldessa té el poder i el control de totes les tinences d’alcaldia. A més, és vostè, Núria Parlon i no el PSC, qui signa els convenis amb ICV-EUiA i CiU que, en canvi, signen com a grup municipal. El protagonisme de l’alcaldessa és preponderant.
Les estructures de govern sempre parteixen de les delacions que es fan des de l’Alcaldia. Què hem intentat fer? Un govern sòlid i que sigui eficaç d’abordar una realitat complexa. Aquesta estructura s’ha fet per això. Hem distribuït les competències sectorials d’una manera transversal. És una estructura més plana, que busca un treball en equip en un moment difícil. Estem parlant d’un govern a tres i som tres grups municipals. Es requereix un canvi de cultura. Ja no serveixen els departaments tancats i compactes, on cadascú s’ocupa només de la seva.
No és una concentració de poder? Una coordinació?
No és una concentració perquè el poder està més repartit que mai. No hi ha tinents d’alcalde executiu, cada tinent d’alcalde és responsable del seu àmbit sectorial delegat, cadascun d’ells. I evidentment, de l’Alcaldia pengen les comissions d’acció política, perquè cal visualitzar que hi ha un lideratge compartit, que hi ha un lideratge únic que forma part de l’equip de govern, que els membres d’aquest equip treballen tots a una perquè la ciutat avançi i ho faci de la manera i direcció adequades.
És una estructura nova que requerirà molts esforços i que trenca clarament amb els models jerarquitzats, en els que hi ha sempre un tinent d’alcalde executiu per sobre d’un altre tinent d’alcalde i que només s’ocupa del seu àmbit i no s’interessa pels altres. La finalitat de les comissions polítiques és precisament compartir la informació.
Una altra novetat del cartipàs és la política de proximitat. Hem creat la figura del regidor de districte i la comissió política d’acció territorial. Fins ara, les relacions dels regidors amb la ciutadania es circumscrivia al seu àmbit sectorial, però no eren els referents d’un territori. Ara tenim la doble funció. Ara hi ha un interlocutor a cada districte. Tot això s’ha fet perquè l’estructura de l’Ajuntament sigui més àgil i eficaç.
Al seu antecessor, Bartu Muñoz, se li poden criticar moltes coses, però tenia clar un model de ciutat: grans projectes urbanístics executats per arquitectes de renom. Quin model té vostè?
Nosaltres podem treballar durant un temps determinat per transformar Santa Coloma, però el projecte de ciutat no és una cosa que comença i acaba i la pot pensar una persona pel seu compte, encara que sigui l’alcalde o alcaldessa, per molt equip que tingui. El projecte ha de comptar amb les complicitats de la ciutadania.
El meu no serà un projecte que acabi i un mandat ni en dos ni en tres, sinó que té una continuïtat al llarg del temps. Estem en una situació econòmica molt complexa. La crisi econòmica té un fort impacte en la vida de les famílies, que es reflecteix en les pèrdues del treball i oportunitats. Hem de respondre amb uns serveis socials que garanteixin la cohesió social. Aquestes persones han de sentir-se emparades per poder sortir d’aquesta situació. Hem de tenir un itinerari d’inserció laboral i un sistema que garanteixi la igualtat d’oportunitats. Procurar que siguin competitius gràcies a una bona formació. Sabem que a més formació hi ha més oportunitats de treball. Després hem de procurar una bona convivència de l’espai públic i aprofundir en la transformació urbanística amb la complicitat de la ciutadania.
¿Quins projectes estratègics té?
Farem més aviat acupuntura urbanística que grans projectes urbanístics, perquè és el que requereixen els temps actuals i és el que podem fer. ¿Projectes estratègics? La reforma del mercat Sagarra, que és una necessitat. Suposa una aposta pel comerç de proximitat i un pol de dinamització econòmica. Quines altres coses farem? Millorar els nostres carrers i mantenir el clavegueram.
Això no es veu.
No es veuen, no, però cal reparar perquè tot funcioni. Cal asfaltar i fer els carrers més amables.
¿I vianants?
I vianants, sí, però després tenim el problema de l’aparcament.
Els comerciants ho exigeixen.
Sí, però els ciutadans han de disposar d’uns espais mínims per aparcar. No és fàcil conciliar totes les demandes. El mercat del Fondo és un altre projecte estratègic per les dinàmiques que crearà en un barri que requereixi molta atenció, però que té moltes potencialitats. És un barri del que els colomencs ens hauríem de sentir molt orgullosos.
¿No hi ha problemes de convivència?
Hi ha convivència social i no fractura social i això cal destacar-ho.
En canvi, la Universitat Oberta de Catalunya va advertir de la fractura social que existia entre l’Ajuntament i el conjunt de la població. Del divorci entre els polítics i la ciutadania. Quins passos pensa donar?
Aquest és un tercer aspecte que requereix molta pedagogia. Per això, una de les nostres apostes que fem és la proximitat. Mantindrem el pla de l’alcaldia en els barris per apropar-nos a la gent que ens preocupa. La ciutadania té dret a dirigir-se als seus polítics en un pla d’igualtat. Em preocupen sobretot els que no han votat. Em preocupen més els que se senten oblidats que els indignats, perquè els indignats ens han dit el que pensen, però aquesta gent que forma una massa anònima que no s’expressa mereixen que els escoltem. Ens hem de comunicar amb ells. Però el nostre projecte no tindrà èxit si la ciutadania no es considera protagonista activa del que es fa. Si volem una ciutat neta hem de començar per no embrutar.
S’estalvia diners.
Sí, i es té més qualitat de vida.
¿Els indignats tenien raó?
No és una qüestió de tenir raó o no. Ells han manifestat una disconformitat i els polítics hem de tenir en compte el que diuen, perquè afecta els responsables polítics, que han d’escoltar.
¿La gent té motius per estar indignada?
Sí. La gent té molts motius per estar indignada.
Vostè ha donat a entendre que el cas Pretòria no ha tingut molta incidència electoral. No obstant això, ara, uns càrrecs de confiança relacionats amb el mateix s’han querellat contra vostè. I això afecta.
Això no té res a veure amb el cas Pretòria. Encara que els querellants ho hagin volgut vincular. Eren càrrecs de confiança de l’anterior alcalde i quan jo vaig arribar els hi vaig retirar, després d’aquestes circumstàncies tan desagradables. La nova alcaldessa té el dret de crear el seu equip de confiança. Jo d’aquest tema parlaré quan em cridi el jutge. Però vull deixar clar que on no hi ha delicte no hi ha delicte. La confiança comença un dia, però arriba un altre en què s’acaba.
