Són transparents, o quasi, si la seva vàlua es jutja pel nombre de vegades que apareixen en els llibres d’història. És llavors quan cal recordar que la Història –amb majúscula–, està escrita per homes –amb minúscula– que sovint van oblidar esmentar-les. Amb la voluntat de rescatar-les d’un oblit de segles neix la Ruta de les Dones de Sitges, un recorregut guiat que l’Ajuntament posarà en marxa a finals de mes per donar a conèixer els personatges femenins que han estat claus per a la vila. No tots ells, però, són dones reconegudes socialment o culturalment: així, la veremadora esculpida a les escales de La Punta, les treballadores de la Central Corsetera o la cuinera Maria Selveta són companyes de ruta de la narradora i dibuixant Lola Anglada, la poetessa Rita Benaprès o la benefactora de l’hospital Sant Joan Isabel Julià.
L’Ajuntament de Sitges va presentar la iniciativa ahir al matí, a l’Edifici Miramar. La ruta ha estat elaborada per la guia del municipi Blanca Giribet i ha estat editada en un llibret amb un pròleg d’Isabel-Clara Simó. «He de confessar que, en un principi, em va semblar un encàrrec difícil, perquè quants noms de dones han arribat fins als nostres dies? Quants carrers porten noms de dones? Quants llibres d’història s’han escrit parlant de dones?», es pregunta l’autora en la guia. Tot i així, Giribet, en posar-se «a llegir la història i a buscar històries», va adonar-se que «les dones hi són sempre presents –això sí, darrere el teló– i que mai ningú els ha donat l’oportunitat de parlar». Així va aconseguir elaborar una ruta que s’ha convertit «en un pas més en el reconeixement de les dones sitgetanes que han forjat la història d’aquest poble».
El recorregut s’inicia a l’Edifici Miramar, seu de la regidoria per a la Igualtat de Gènere, i continua per la biblioteca popular Santiago Rusiñol, «organitzada i atesa gairebé sempre en exclusiva per dones», que d’aquesta manera van aconseguir participar en el «món científic» des de finals del segle XIX: altres de les parades de la ruta són la casa de Lola Anglada, també a la plaça de l’Ajuntament, el Mercat Vell, un «espai de confluència quotidiana de dones», o el mateix ajuntament, on, el 1919, la periodista, escriptora i feminista Carmen Karr va pronunciar la conferència Per la cultura de la dona, dedicada a la defensa social de la dona catalana.
Un altre punt d’interès és l’hospital de Sant Joan Baptista, en el qual la sitgetana Isabel Julià va impulsar la construcció d’un pavelló de tuberculosos. La ruta també s’atura a l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, on es conserven els sepulcres gòtics del noble i senyor de Sitges Bernat de Fonollar i de la seva segona esposa, Blanca d’Abella, considerada «un personatge influent de l’època».
La plaça de la Indústria i les antigues fàbriques, a l’entorn del carrer Dos de Maig, són altres dels indrets del municipi on les dones van tenir una especial importància. La guia recorda com fins al 1935 Sitges tenia més de 20 fàbriques que donava feina a prop de 900 treballadors i treballadores, «moltes de les quals treballaven com a maquinistes a casa seva». El recorregut també té en compte, però, les «dones emprenedores» com la Pepa, la dona d’un pescador «que regentava una casa de menjar» al carrer d’en Tacó, la Pepa de tots, on «anava a menjar el bo i millor de Sitges». Conèixer més protagonistes femenines de la història sitgetana és tan fàcil com inscriure’s per realitzar la nova ruta, que Turisme de Sitges oferirà cada primer i tercer diumenge de mes, a les onze del matí.
