Parlem de l’ambició.
El pensador nord-americà Rawls afirma que un dels fonaments de la
democràcia és l’anomenat principi de competència, és a dir, el principi
que regula la meritocràcia. És evident que això demana l’existència i
desenvolupament d’una passió: l’ambició. Aquest desig no és en ell
mateix ni bo, ni dolent, dependrà bàsicament de si veiem els altres com
a fins o com a mitjans, com afirmava Kant. Si sols són uns mitjans per
a les nostres aspiracions, l’ambició esdevé immoral i pot estar
acompanyada de la traïció o de l’enveja: vull allò que l’altre té i per tant,
no tinc cap escrúpol en prendre-li . El cinema ha estat sempre una gran
font d’històries per a la reflexió moral de totes i cadascuna de les
actuacions humanes, no podrien faltar exemples doncs d’aquesta.
Eva (Anne Baxter), la nostra protagonista, anirà escalant posicions des
d’un lloc insignificant amb una calculada intervenció, utilitzant la seva
joventut, l’aparença d’ingenuïtat i inexperiència, un fals passat de
patiment i el que és pitjor, un suposat afecte incondicional per aquells
que, en realitat, menysprea. Farà ús de totes les eines immorals al seu
abast per tenir allò que desitja: estar per sobre de qualsevol dona i
aconseguir l’èxit com actriu. Però no ho fa pels propis mèrits, que en té,
sinó intentant suplantar a aquelles que creu no estan a la seva alçada.
Tot sobre Eva, una magnífica pel·lícula que va aconseguir 6 óscars , el
premi especials del jurat i el premi a la millor actriu per a Bette Davis, i
els premis de la crítica de Nova York a la millor pel·lícula, millor direcció
i millor actriu.
Eva Harrington, una jove actriu de teatre, està a punt de rebre el premi
Sarah Siddons a la millor actriu. Qui és aquesta Eva?. Per ajudar-nos a
respondre aquesta pregunta, els diferents personatges que l’han
conegut: el director d’escena i la seva esposa, una reputada i madura
actriu de teatre; l’escriptor de l’obra i la seva dona, el productor i un
crític teatral, ens donaran la seva versió sobre la identitat d’Eva. Feta de
trossos de memòria que un passa a l’altre, Eva és el premi per el que
tant ha lluitat, alguna cosa buida, un tros de cadascú i no res. Eva ha
fingit ser una humil admiradora de la gran actriu Margo Channing, una
estrella ja madura i ha estat la seva criada, secretària i suplent en
escena. Fent ús de males arts va aconseguir ser reconeguda per la
premsa i també un paper en la nova obra de LLoyd, l’escriptor de moda.
Després del premi, Eva acaba per a reconèixer la seva no-existència ,
primer anunciant que marxa a Hollywood per a deixar de ser una actriu
i esdevenir llum i ombra i finalment amb la imatge de Phoebe en el
mirall, no la següent Eva, sinó el seu doble, el fantasma que ella també
ha estat i en el que s’ha convertit.
Eva és la màscara que s’acosta a Margo suposadament per a aprendre,
però Eva no veu a la gran actriu com una mestra de qui aprendre sinó
una rival a la que vol eliminar per a posar-se en el seu lloc. Comença
servint a Margo, demostrant la seva eficàcia, esdevenint pràcticament
imprescindible. Eva, vampiritzant tot el que l’envolta, esdevé la prolongació de Margo, ordena els seus comptes, es posa la seva roba,
organitza les seves festes, programa les seves trucades, fins i tot les més
íntimes. Tot això embolcallat d’una plena dedicació. Sembla que Eva ha
renunciat a la seva vida per a fer contents els altres. Interpreta el seu
primer paper. És la progressiva suplantació de Margo intentant
allunyar-la del seu company, l’escena i els seus amics.
Quan Margo se n’adona, ja s’ha ficat en la seva vida i controla les seves
relacions, fins i tot la que manté amb Karen i LLoyd. Les seves protestes
sobre el doble joc d’Eva no són preses seriosament, tots pensen en un
atac de gelosia i en la crisi dels 40, l’edat és una obsessió per a Margo a
qui han obligat any rera any a interpretar papers de jove dona, a més el
seu home és 8 anys més jove que ella, això significa per a Margo una
altra inseguretat. Poc a poc Eva va mostrant l’autèntic rostre, la seva
ambició no sols és el paper de Margo al teatre, també vol la seva vida,
per això intentarà seduir al seu home. Quan això falla, decideix que vol
el paper protagonista en la nova obra de LLoyd fent també el joc amb
LLoyd perquè es separi de Karen i es casi amb ella.
Eva ho vol tot, no pot suportar que cap dona es trobi per sobre d’ella,
les menysprea, les creu menys intel·ligents, menys atractives i menys
dones. I en canvi és tot el contrari. Ella pensa que el seu triomf és deu
al seu joc brut i tan sols és un relleu generacional que Margo no té cap
inconvenient en realitzar, no és en el teatre on estan les seves
inseguretats, sinó en la seva feminitat, i quan Margo aposta per ella la
seva vida canvia. Margo decideix que vol ser davant de tot una dona, la
feina és quelcom afegit, al contrari de la nostra protagonista que creu
que el paper que fa al teatre és la vida autèntica i per tant no deixa mai
de representar i portar màscares.
Eva creu que necessita trepitjar, conspirar i fer xantatge per aconseguir
allò que vol, creu que el lloc que ocuparà quan guanyi el premi és un
lloc únic. En canvi no és així, allò que és únic és la relació que Margo té
amb Bill, la que té amb els seus amics i el seu recorregut en el teatre
des dels tres anys, i això no és res que es pugui aconseguir suplantant
ningú, sinó conquerint el teu espai i el teu èxit pel teu propi mèrit.
Eva està feta de trossos i no és ningú, copia la vulnerabilitat de Margo,
la suficiència de Bill o el cinisme d’Addison. No té una identitat pròpia,
per això pensa que necessita destruir els altres per ocupar el seu espai i
els seus afectes. Feta d’imatges que ha construït en la seva ment, Eva
sols és una disfressa més, per això quan s’ha realitzat el seu desig, la
previsible caiguda és anunciada per un final determinista en una nova
aspirant a actriu que entra a la seva cambra i adulant-la i mentint com
ella havia fet amb Margo, obre un nou cicle d’usurpació.
L’ambició no és doncs, un fantasma sols masculí, l’ànsia de poder és
també femenina, però el preu a pagar, aconseguir l’objectiu fixat no
suposa necessàriament arribar a la felicitat.
