M. Eugenia Ibáñez.– Plantejaments similars hauran d’afrontar totes les federacions catalanes, en especial aquelles en les quals l’elevat nombre de practicants femenines no queda reflectit en la composició dels seus òrgans de gestió, com tennis (tres dones en una junta formada per 21 membres) o handbol (2 en una junta de 18). Els tres casos són el paradigma de l’escassa presència de dones en les tasques de direcció esportiva, limitació, o exclusió, que la Generalitat s’ha plantejat combatre a través del decret aprovat el passat 4 de maig i que està vigent des del dia 25 de maig 2010.
Per primera vegada en la història de les organitzacions esportives catalanes es prenen mesures legislatives per afavorir la igualtat de gènere en la direcció de federacions i acabar així, de manera gradual, amb l’absència generalitzada de dones en l’àmbit esportiu.
L’instrument del Govern per forçar la presència de dones en el sector serà la concessió de les subvencions oficials, crèdits o avals. El decret, que s’ha treballat a fons la secretària general de l’esport, Anna Pruna, estableix que totes les entitats esportives hauran de programar plans d’igualtat i de promoció de l’esport femení, tant en la pràctica com en la gestió i direcció. Amb la mateixa intenció, federacions, clubs i associacions esportives hauran de complir el criteri de gènere en la composició de les seves juntes directives o consells d’administració, i per a això podran escollir entre el compliment de la paritat – més d’un 40% de membres de qualsevol gènere en les juntes directives — o bé un nombre de dones en la junta igual o superior a la proporció d’associades o llicències existents en l’entitat. És a dir, per seguir amb els tres exemples ja citats, i si s’aplica aquest últim criteri, la federació de bàsquet, amb unes 71.000 llicències -23.000 d’elles femenines- haurà de comptar amb set dones en la seva junta directiva; pràcticament el mateix nombre en la de tennis (13.000 llicències femenines entre un total de 39.000), mentre la d’handbol (9.000 llicències, 2.300 d’elles femenines) haurà d’augmentar fins a un mínim de quatre la presència femenina en els seus òrgans de govern.
L’eficàcia de la nova normativa dependrà ara del rigor amb què la Generalitat l’apliqui. Si les entitats esportives cerquen subterfugis per eludir el seu estricte compliment i l’Administració catalana opta per la laxitud, el decret no serà una altra cosa que un paper mullat aprovat per sortir al pas del reducte sexista que ara s’aferra al món de l’esport. Però no ens queda una altra que confiar en la determinació de la Direcció General de l’Esport per trencar de sostre de vidre que les dones tenen en aquest sector i esperar que, potser, el treball de les esportistes comenci a ser visible, fins i tot per als mitjans de comunicació. Però aquest serà un os més difícil de rosegar.
Més informació
La presència de les dones en l’esport internacional
. 1980: – El Consell Europeu per al desenvolupament de l’esport organitza la conferència de Dublín, primera pedra per reivindicar la presència femenina en aquest àmbit.
. 1989: – El Consell Europeu organitza la conferència «Dona i Esport», que qüestiona determinats aspectes relacionats amb la promoció esportiva de les dones a Europa.
. 1991: – La conferència d’Oslo estableix com a objectiu general incrementar la participació de les dones en l’esport a tots els nivells, funcions i rols.
. 1996: – El Comitè Olímpic Internacional (COI) fixa com a objectiu que els organismes esportius de més gran nivell tinguin abans del 2005, almenys, un 20% de dones en els seus consells de direcció.
. 1998: – La 2a conferència de Dona i Esport celebrada a Namíbia fixa la necessitat d’una més gran quota de dones en càrrecs directius i tècnics.
. 2002: – La 3a conferència Dona i Esport celebrada a El Canadà estableix, entre altres moltes qüestions, formar professores, funcionàries, directives i entrenadores i estimular-les a avançar fins als nivells més alts.
. 2003: – El Parlament Europeu aprova una resolució que inclou diverses peticions: igualtat d’accés d’homes i dones a la pràctica esportiva i a les responsabilitats; disposicions destinades a lluitar contra la discriminació en l’esport.
