Un dels tòpics més emprats en el món de l’esport diu que les estadístiques, si hi són, és perquè algun dia es puguin trencar. Lluny de l’àmbit de cap competició, però amb un objectiu d’intentar capgirar unes dades que fa anys que no es mouen i que ja preocupen, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE) de la URV va organitzar una jornada de portes obertes especialment dirigida a les alumnes de secundària. Sota el títol de Girl’s Day –dia de la noia–, l’espai on es formen bona part dels enginyers i enginyeres de la universitat tarragonina –l’ETSE– va voler apropar les experiències, els relats i les vivències de noies que fa anys es van decantar per aquesta branca universitària. La d’ahir va ser la primera jornada d’aquest tipus en una universitat catalana, segons va explicar Inma Pastor, professora de sociologia i directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV.
La segregació continua
Segons les últimes dades del Departament de Recerca i Societat de la Informació (DURSI) –són del curs 2006-07–, el percentatge de dones matriculades a la branca d’estudis tècnics, és a dir, els d’enginyeria, eren del 24,6%; un percentatge pràcticament calcat al de l’any 2000, amb un 24,4%. En el bàndol oposat, un 77% en ciències de la salut, un 65% en humanitats i un 63% en ciències socials. «Hem detectat que la segregació entre els homes i les dones a l’hora de triar ensenyament encara persisteix i per això cal reconduir la situació per aconseguir un escenari d’igualtat en què la diferència desaparegui», va explicar Pastor, partidària d’eradicar tant la masculinització com la feminització del món de l’ensenyament universitari: «Tot i el procés de feminització engegat des de fa més de trenta anys, en l’enginyeria encara són majoria els nois.» Per tal d’invertir la tendència, l’ETSE, en col·laboració amb l’Observatori de la Igualtat, va decidir importar aquesta tradició d’origen anglosaxó, pionera a Catalunya –a l’Estat, va ser Saragossa– i va convidar una quarantena de noies de tercer d’ESO de diferents instituts perquè fessin un petit tast del que seria estudiar alguna enginyeria.
Vivències, records
Es tractava de fer visible i sobretot comprensible la presència de dones professionals en enginyeria i tecnologia. Xerrades, tallers, demostracions, esmorzar al bar del campus Sescelades i un reguitzell d’activitats per tal d’ajudar aquestes joves a decidir-se. Segons Pastor, «estan en el moment en què han de tenir el màxim volum d’informació perquè és quan trien l’itinerari que volen seguir». Després de cinc hores de jornades, entrega de certificat i a trencar-se el cap per decidir si paga la pena optar per alguna enginyeria. D’exemples convincents, segur que no els en faltaran.
«Tenim les mateixes capacitats»
Tot i que la convocatòria estava oberta a tots els instituts de la demarcació, finalment tan sols una quarantena de noies dels instituts de Torreforta, del Salvador Vila-seca, de Reus; del Ramon de la Torre, de Torredembarra; del Berenguer d’Entença, de l’Hospitalet de l’Infant; del Joan Amigó, de l’Espluga de Francolí, i de l’Institut de Vila-seca hi van prendre part. Les raons de reduir el nombre de participants va obeir, segons Pastor, al fet que «era una experiència pionera», tot deixant entreveure que no volien que se’ls escapés de les mans. A Vanessa Larrosa, del centre de Torreforta, li agradaria fer una enginyeria i considera: «Tant els nois com les noies tenim les mateixes capacitats.»
