El ple del Parlament Europeu va aprovar ampliar la baixa de maternitat mínima a Europa de les 14 setmanes actuals a 20 setmanes amb el 100% del sou, per acostar-se a les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, que reclama que el permís sigui de 24 setmanes.
La mesura beneficiaria les mares espanyoles, que ara gaudeixen d’una baixa de 16 setmanes (les sis primeres després del part de caràcter obligatori, mentre que la resta són transferibles al pare) i, per tant, guanyarien gairebé un mes per estar amb els seus fills.
Espanya és el vuitè país europeu amb la baixa més llarga, per davant de països com Portugal (12 setmanes, 6 de les quals han de ser abans dels part) però molt lluny d’altres com Suècia, on les mares poden tenir una baixa de fins a 96 setmanes o Noruega, amb 52 setmanes, tot i que amb una reducció de sou del 80% en les darreres 10.
També s’ha donat suport a un permís de paternitat per als pares de dues setmanes, el mateix període que ja hi ha ara a Espanya. Tot plegat, però, té un camí molt complicat per tirar endavant.
La votació per ampliar la baixa de maternitat va ser molt ajustada. Hi van votar en contra la majoria de diputats dels partits conservadors però amb excepcions, com els populars espanyols que li van donar suport. En canvi, hi han votat en contra els diputats socialistes d’alguns països, com Alemanya i el Regne Unit, que estan totalment en contra de la mesura pels costos econòmics que tindrà als estats.
Aquest marge tan estret de suport i la negativa d’alguns estats farà molt difícil que tiri endavant. I és que el primer escull que ha de superar és que l’Eurocambra arribi a un acord amb els Governs dels Vint-i-set estats membres de la UE. Un pacte que hores d’ara sembla impossible.
En aquest sentit, la vicepresidenta de l’Executiu comunitari, Viviane Reding, ha reconegut que «el vot del Parlament en la seva primera lectura és molt ambiciós, però està clar que no facilitarà un compromís equilibrat amb el Consell a curt termini». Les paraules de la comissària adverteixen, doncs, de l’oposició que espera als diputats en el Consell de Ministres de la UE.
La proposta de l’Eurocambra reclama un sou del 100% per a les mares durant les 20 setmanes de baixa, la qual cosa suposaria un canvi radical per a alguns Estats membres, que ara només garanteixen una part del salari i durant menys temps.
Tot i que s’aposta per la remuneració total, una de les esmenes aprovades pel ple introdueix la possibilitat que les quatre últimes setmanes del permís la mare rebi només el 75% del seu sou si així ho decideix un país.
El text inclou també esmenes per prohibir l’acomiadament de treballadores embarassades des de l’inici d’una gestació fins a almenys 6 mesos després del final del període de baixa maternal. A més, les dones tindran dret a tornar als seus llocs de treball o a llocs equivalents, és a dir, amb el mateix salari, categoria professional i funcions que tenien abans de la baixa.
Els eurodiputats van establir també que les treballadores no han d’estar obligades a realitzar horaris nocturns o hores extraordinàries durant les 10 setmanes prèvies al part i en el període de lactància.
Per al Lobby Europeu de la Dona, si els governs accepten aquestes propostes, s’estarà fent «una enorme diferència per a la vida de milions de dones en tota Europa». En canvi, la patronal europea s’hi ha oposat i ha advertit que l’ampliació de la baixa per a les mares té un cost que la fa inviable.
Segons un estudi d’impacte encarregat per l’Eurocambra, ampliar la baixa per maternitat a 20 setmanes amb el 100% del salari tindria un cost de fins a 1.429 milions d’euros a l’any per a França, 1.324 milions per al Regne Unit, 1.150 milions per a Alemanya i 988 milions d’euros per a Espanya.
