El passat dijous 26 de maig a la biblioteca del museu Victor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, es va dur a terme la xerrada per commemorar el dia internacional de la salut de les dones «El nostre cos a partir dels 50».
L’acte, que estava inclòs en la programació de l’Àgora d’Equitat Primavera 2011, va comptar amb la presència de Míriam Espinàs, regidora del Pla de la Gent Gran.
Una cinquantena de dones ens vam reunir allà per assistir a una conferència que no només va sorprendre pel seu inici, sinó també pel contingut. Un contingut que ens va seduir, ja que l’Esperança Aguilà ens va posar exemples reals, de dones reals, com els d’ella mateixa en la qual totes nosaltres ens vam veure reflectides en algun moment de la conferència.
La conferència va començar amb una sessió inesperada per les assistents de relaxació-meditació, amb un fons de música Chillout que convidava a aconseguir aquesta relaxació en la qual totes participem, aquesta va ser la manera de fer-nos pensar en nosaltres mateixes, en el nostre cos i en com ens sentim per dins i per fora.
Ens va fer participar a totes les assistents amb una simple pregunta; Com sentiu el vostre cos en aquests moments?
Van haver molta diversitat d’opinions, des de dolor, felicitat, energia, optimisme, acceptació i de nou dolor….. Ara entenc que amb l’inici de la xerrada, l’Esperança ens volia fer reflexionar sobre el nostre cos, els nostres dolors emocionals i de com aquests es farien sentir físics si no els cuidàvem. Tot el nostre cos està interrelacionat. Ningú emmalalteix per casualitat, segurament el nostre cos ha resolt el problema de la millor manera.
També ens va parlar dels riscos cardiovasculars en les dones com l’obesitat, tabaquisme el colesterol, i que és la primera causa de mort entre dones de més de 60 anys.
Durant la xerrada es van tractar diversos aspectes com les maneres de recuperar la bona imatge física sense agredir el cos, els estereotips de bellesa, la imatge de les dones als mitjans de comunicació, la morbiditat en les persones majors de 50 anys d’aquest col·lectiu, la medicalització del cos i els recursos d’autocura, de com ens afecta l’estrès laboral, de la ràbia amagada va dir que és molt important no deixar-la mai dins, cal expressar les preocupacions, tenir confidents com mètode d’autoajuda, ja que quan no hi ha paraules per dir-ho, hi ha un cos per expressar-lo i el que volem expressar és felicitat per l’experiència viscuda, energia per la companyia d’aquestes amistats que ens fan riure i optimisme d’un temps meravellós que ens queda per viure, la ràbia amagada no ens donarà una imatge desitjada.
