Aconseguir una major presència de dones directives segueix siuendo una de les assignatures pendents d’Espanya. Un 9% dels homes són directors de petites empreses enfront d’un 4,5% de dones. A les empreses grans, un 1,1% són homes i un 0,5%, dones, segons es desprèn les «Variables de submostra» de l’INE presentat aquest dilluns.
Les espanyoles, que com a empleades superen els homes (77,6% enfront del 63,4% homes), segueixen sense escalar i trencar el «sostre de vidre» dels alts càrrecs executius.
La presència de dones als consells d’administració, encara que ha augmentat en els últims anys, continua sent insuficient. A escala mundial, els EUA encapçala la llista de dones en els consells amb un 20,8%, seguida per França, amb el 20,1, el Regne Unit, amb un 16,8% i Alemanya amb un 15,4%, segons dades del Banc d’Mundial.
Espanya, que el 2004 només comptava amb un 1,9%, va arribar a 2011 a un 9,2%, canvi que pot atribuir al sistema de quotes implantat per llei.
Els exemples de dones directores de grans empreses són escassos. Destaquen en la llista Ana María Llopis, presidenta de DIA, l’única fèmina al capdavant d’una companyia cotitzada en l’IBEX, Elena Pisonero, d’Hispasat, qui va substituir a Petra Mateos, Esther Koplowitz, consellera de FCC; Ana Patricia Botín, consellera del Santander i Carmen Becerril, presidenta d’Acciona Energia, entre d’altres (pocs) noms femenins.
Els principals obstacles que es troben les dones a l’hora d’ascendir a la feina serien les dificultats per conciliar, els patrons masculins encara predominants i la seva menor visibilitat, segons destaca un informe de PwC elaborat amb Isòtes.