Núria va signar un contracte de sis mesos amb una empresa de gas per exercir tasques de comercial. Es trobava embarassada de 10 setmanes però no s’ha pogut acreditar que l’empresa conegués la seva situació. El contracte incloïa un període de prova de dos mesos durant els quals, Núria havia de facturar un mínim de vendes que no va aconseguir. Per això, diu l’empresa, va ser acomiadada juntament amb un altre company que tampoc va aconseguir l’objectiu.
Ni el jutge de primera instància, ni el Tribunal de Justícia de Madrid van donar suport a Núria. Tampoc ho fa el Suprem. El ple de la Sala Social – onze magistrats han votat a favor i sis en contra -, consideren que durant el període de prova d’un contracte queda interrompuda la llei que empara les embarassades per les pròpies característiques legals del període de prova, que és «una institució que permet a qualsevol de les parts que intervenen en el contracte de treball rescindir unilateralment el mateix per la seva sola i exclusiva voluntat».
Diuen els magistrats que la regla general estableix que «durant el període de prova la treballadora embarassada no pot veure extingit el seu contracte perquè tal extinció suposaria una discriminació per raó de sexe«. Encara que afegeixen que «no tota resolució de contracte d’una treballadora embarassada dins del seu període de prova ha de ser nul·la. Cal que hi hagi indicis de discriminació o que l’empresa no acrediti que el cessament es va produir per causes raonables i objectives«.
Sis magistrats signen un vot particular discrepant. Consideren que la protecció legal de les embarassades si s’ha d’estendre al període de prova encara que tal situació no fos coneguda per l’empresari. Argumenten que el Tribunal Constitucional ha assenyalat que «aquesta qüestió pertany a l’esfera més íntima de la persona i que el treballador pot desitjar mantenir preservat del coneixement aliè».
