Llegeixo la notícia sobre un estudi fet per la fundació CIREM. Segons sembla, a Catalunya hi ha 32.000 dones amb estudis superiors que s’estimen més quedar-se a casa en lloc d’exercir la seva professió perquè les seves expectatives laborals no es corresponen amb la seva formació. Com a dona, la xifra em posa de mal humor, però, si fos home, tampoc em deixaria indiferent.
Posem que sóc un home, amb un fill i una filla. El noi ens té sempre amb l’ai al cor mentre està escolaritzat (un 34,8% d’abandonament d’ells contra un 22,4% d’elles). Per fi, tots dos són a la universitat per fer una carrera superior. Ella la fa amb notes millors que ell i la completa amb un màster, sempre enganxada a l’ordinador. Ell també sempre s’està amb el nas a la pantalla, però es dedica als xats o als jocs confirmant els resultats dels estudis sociològics. Amb tot, a l’hora d’entrar al mercat laboral, és el meu fill qui aconsegueix una feina i no pas ella (triple d’atur entre les universitàries que entre els universitaris).
Finalment, després de molt temps, la meva filla és contractada com a secretària en una empresa on fa fotocòpies i altres tasques pròpies d’una doctora i màster com ella. Cinc anys més tard, la diferència de sou entre el meu fil i la meva filla és del 25% i, al damunt, ella ha tingut una criatura i va atrafegada per culpa de la doble jornada (les dones dediquen a la llar el triple de temps que els homes). Farta, la meva filla abandona el món laboral i es queda a casa. Jo l’observo netejar els vidres i ocupar-se de la sogra, que té Alzheimer, i penso que malaguanyats els diners que vaig dedicar a donar-li formació i malaguanyades les hores que ella hi va invertir. I malaguanyat també el talent que es deixa perdre el país.
Aquest podria ser el final de la història si no fos que encara serà pitjor. O la meva filla es penedirà d’haver renunciat a un projecte de vida autònoma i voldrà tornar al mercat de treball, que l’escopirà. O s’adaptarà i quan sigui vella haurà de viure amb la pensió del marit o la de viduïtat, perquè ella mai no haurà cotitzat. Si fos un home, pensant en la meva filla, lluitaria per millorar les condiciones laborals de les dones.
Article publicat a El Periódico el 2 de juny de 2008
