Les dones tenim un baix nivell d’ocupació laboral, només un 46%. D’aquesta ocupació el 83% és al sector serveis. És evident que amb aquestes baixes taxes d’ocupació no ens podem permetre la pèrdua d’un sol lloc de treball ocupat per dones.
El baix nivell de participació de les dones al mercat laboral respon a raons estructurals. Totes aquestes raons estan fonamentades en la violència estructural exercida contra les dones al llarg de la història de la humanitat. Nosaltres, les dones de la classe treballadora, no volem mantenir el sistema patriarcal i capitalista, volem construir un model econòmic i social fonamentat en les necessitats humanes i no en el benefici.
El sistema patriarcal, heterosexual, patrilinial i religiós ha exercit dominació contra les dones, tot desvaloritzant els seus coneixements (agrícola, de cura, d’organització social…). El llarg pas del matriarcat al patriarcat simbolitzat a les esglésies cristianes per la Verge Maria, significa l’expulsió de les dones de la societat i la reclusió a les tasques de reproducció social. Així, la descendència matrilínial dóna pas a la societat patrilíneal.
El sistema de producció, peró també símbolic (supraestructura) capitalista es beneficia d’aquest model patriarcal i li dóna un caire universal en el què les dones i la construcció social del gènere actuen com a elements cabdals del sistema productiu. És així com, en el conflicte capital-treball, el génere dona ocupa un paper subsidiari al mercat laboral, alhora que fonamenta la reproducció del sistema capitalista.
El capitalisme es beneficia de la mà d’obra femenina sota la forma de precarietat laboral i de vida, alhora que tot el treball gratuït encara que necessari per la reproducció de la vida, ajuda a augmentar la taxa de benefici del sistema capitalista. Així, el gènere femení és oprimit pel sistema patriarcal de dominació, alhora que explotat com a dones treballadores al mercat laboral. Les dones treballadores són, aleshores, una subclasse dintre de la classe.
La desigualtat cada cop més gran entre la classe treballadora i la classe capitalista, la desigualtat de la subclasse de gènere en relació a la classe treballadora, l’expoli de la natura i dels països empobrits fan que, cada cop més, el sistema de mercat capitalista sigui insostenible.
El poder, cada vegada més militaritzat, més autoritari, més repressiu, ens obliga a reaccionar i confrontar amb tots els enemics, uns més evidents que altres, però tots amb l’objectiu de mantenir l’estatus quo del sistema dominant. Cal dir molt clarament que el sistema dominant està sustentat per la patronal, els governs, els partits parlamentaris i els sindicats que defensen un «diàleg social» que obliga la classe treballadora a pagar la crisi dels sistema capitalista.
Nosaltres, les dones de la classe treballadora, no volem mantenir el sistema patriarcal i capitalista, volem construir un model econòmic i social fonamentat en les necessitats humanes i no en el benefici. Ens cal, en primer lloc, denunciar la negació de drets laborals i socials que s’està produint amb l’excusa de la crisi sistèmica del capitalisme.
En aquest sistema de mercat no tenim garantides unes condicions de vida dignes, alhora que treballem cada cop més per viure cada vegada pitjor. Ens cal denunciar la precarietat laboral, especialment de les dones, joves, migrants.
Cal denunciar la irresponsabilitat de les empreses en la creació de serveis socials (escoles bressol, sanitat…); la incompatibilitat entre la vida personal i laboral; els acomiadaments per absentisme; la flexibilitat interna; la reducció de salaris per cura de persones dependents; els baixos salaris a feines de gran valor social (salut, educació, atenció a la dependència).
Cal també denunciar la irresponsabilitat de la Administració Pública que, sota el discurs de la defensa de la igualtat entre dones i homes, està privatitzant serveis públics, especialment ocupats per dones. La privatització i retallades de serveis sanitaris, educatius i serveis socials tindrà com resultat l’acomiadament i precarietat de milions de dones.
Per això, avui més que mai hem de defensar els serveis públics. Perquè son llocs de treball ocupats per dones i perquè sense serveis públics de qualitat (escoles bressol públiques, serveis d’atenció a la dependència de gestió pública, ensenyament públic), les dones no tindrem accés al mercat laboral i a una vida digne.
Cal denunciar la Reforma Laboral i de les Pensions, cal denunciar la propera reforma de la Negociació Col.lectiva, que significarà la desregulació dels convenis i la introducció de la flexibilitat interna a les empreses, que faran incompatible la incorporació al mercat laboral de les dones amb la vida personal i familiar.
Amb un nou «contracte social» o «pacte contra les dones», aquestes seran obligades a tornar a les tasques de la llar, sense salari, sense pensió, sense drets socials. Per tot aixó, les dones de CGT volem construir alternatives al model económic, social i símbolic capitalista. I defensem un model centrat en les necessitats humanes.
La crisi del sistema capitalista, que la paguin els rics. Nosaltres proposem:
– Defensa dels serveis públics universals i de qualitat. No a les retallades als serveis públics.
– Valoració de tot el treball, remunerat i no remunerat, productiu i reproductiu, per crear riquesa social. Repartiment de tot el treball entre tothom.
– Prestacions socials individuals, no derivades del salari sinó del treball socialment necessari. Repartiment de tota la riquesa.
– Gaudir de temps de lleure per poder dedicar als projectes personals i a la transformació social.
– Canvi del concepte de treball i inclusió del treball socialment necessari al PIB.
Escrit per Isa Garnika Aizkorbe, Secretaria de Gènere del Sindicat CGT de Catalunya, per a La Independent
