La natalitat ha caigut a Catalunya i Espanya per primera vegada en una dècada. Les raons d’aquesta baixada del 5% el 2009 respecte a l’any anterior són tres: la crisi, el descens dels embarassos en les immigrants a causa del tsunami econòmic i la disminució del nombre de dones autòctones d’entre 25 i 35 anys, edat clau de la fecunditat.
Però més enllà de l’anàlisi conjuntural es reobre una reflexió que apunta directament a l’estructura social: ¿què falla perquè aquest país ocupi cada any les últimes posicions pel que fa a fills per habitant? Segons l’opinió de diversos experts, hi ha uns quants factors que hi influeixen, entre els quals destaca la debilitat de les polítiques de conciliació laboral i familiar.
Consuelo León, investigadora del Centre Internacional Treball i Família de l’IESE, explica que l’augment de la natalitat depèn de tres variables. Una de «molt essencial» és que es donin facilitats per compaginar la feina amb la família. L’inconvenient, admet, és que si això ja era infreqüent abans de la crisi, «en l’actualitat encara és més difícil» d’aconseguir.
«Molta gent, encara que continua treballant, té por de quedar-se sense feina i per això han baixat les peticions de reducció de jornada i d’excedències». A més, «l’atur ha afectat sobretot els homes (majoria en el sector de la construcció), de manera que moltes dones són en aquests moments proveïdores úniques» de la llar.
La crisi, per descomptat, obstaculitza les millores socials, però no impedeix que una visió més àmplia faci evident la necessitat de conciliar feina i família. Fins i tot a l’hora d’influir en la segona clau que marca els índexs de natalitat: la situació i la filosofia de vida dels ciutadans. És a dir, la seva capacitat econòmica, les seves prioritats, la seva concepció de la família… són aspectes que podrien variar si la compaginació de la feina i la vida domèstica fos més suportable.
Però encara falta un tercer pilar que recolza la natalitat: les ajudes que ofereix l’Estat. En aquest sentit, Espanya, que al gener eliminarà el xec nadó dels 2.500 euros, continua situant-se molt per darrere d’altres països, afirma León, que critica que ni s’ha aprovat el xec guarderia ni s’han augmentat les places dels centres d’infància públics fins a les xifres necessàries.
També és molt contundent amb l’Administració Nuria Chinchilla, directora del Centre Internacional Treball i Família de l’IESE, que, a més de reclamar el xec escolar que existeix a diversos països, es mostra molt crítica amb la llei d’igualtat «perquè ha tingut un efecte bumerang». El problema de la norma, comenta, és que només sanciona les empreses que discriminen les dones, en lloc de proposar una auditoria obligatòria que analitzi la feina de totes les companyies i premiï o incentivi les millors.
Com a resposta, la directora general de l’Institut de la Dona, Laura Seara, defensa que la llei d’igualtat engloba moltes mesures, entre les quals s’inclou el foment de la conciliació, i posa com a exemple les subvencions a empreses de menys de 250 treballadors «que han beneficiat 230 companyies en dos anys». El problema, afegeix, «no és només que les empreses contractin menys dones, sinó que són aquestes les que, davant la dificultat per aconseguir la conciliació, renuncien al treball remunerat o a la promoció laboral».
Per evitar aquesta situació, tant Chinchilla com León defensen que el més adequat per a Espanya seria descartar el model dels països nòrdics i aplicar el francès. El primer sistema ofereix uns permisos de maternitat molt més llargs, de fins a 24 mesos, però és que a Noruega, Suècia, Dinamarca… l’Administració és més rica i no hi ha tants problemes per trobar feina.
A França, en canvi, aquests permisos en concret no són tan extensos, però existeixen una infinitat d’ajudes públiques i incentius a les empreses per fomentar la jornada reduïda, el teletreball i la compaginació d’horaris. Així, les dones, que són les que segueixen portant el pes de la conciliació, tenen més marge d’elecció sobre com volen compaginar feina i família i, si és això el que decideixen fer, poden seguir fent carrera professional molt poc temps després de tenir descendència a la vegada que disposen de molts avantatges per disfrutar dels fills.
Ignacio Buqueras, president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols, que també considera «més raonable» el model francès, insisteix a carregar contra els horaris «irracionals i inadequats» d’aquest país, i apunta fins i tot les dificultats «per harmonitzar adequadament les vacances de tots els membres de la família». Només cal recordar, més enllà de la figura dels nens clauer (aquestes criatures que porten les claus de casa des de ben petites perquè els seus pares arriben més tard), el debat que ha esclatat a Catalunya amb la setmana blanca del febrer.
«Flexibilitat del mercat laboral». Aquesta és una peça fonamental per fomentar la natalitat, argumenta la subdirectora de l’Institut de Ciències per a la Família de la Universitat de Navarra, Carolina Montoro. «Les empreses, però no només elles, sinó tota la societat, segueixen veient malament que es tinguin fills. Per tant, si no s’apliquen mesures de conciliació laboral i familiar que ajudin a canviar aquesta percepció, la natalitat continuarà caient», conclou.
