
Ahir es va celebrar la Jornada de Dones Sindicalistes 2011 en el Consell Econòmic i Social (CES). La cita d’aquest any va tractar d’analitzar les desigualtats de gènere en els sistemes de protecció social europeu i espanyol. CCOO ha estat el sindicat organitzador.
Aquesta jornada va tractar d’analitzar les recents reformes atenents a l’impacte diferenciat que poden tenir en les prestacions de dones i homes, per tal de detectar els riscos que s’engrandeixin les bretxes de desigualtat per a les dones i amb la finalitat d’explorar les mesures necessàries per prevenir i eliminar aquestes discriminacions de gènere en la protecció social.
Tal com ha recordat Carmen Bravo Sueskun, secretària confederal de la dona de CCOO, les conseqüències de la feminització de les característiques més negatives de l’ocupació, com l’atur, la precarietat, el temps parcial, la segregació sectorial, el sostre de vidre o la discriminació salarial, no només són immediates.
Aquesta desigualtat de gènere es tradueix a llarg termini en les pensions que, en molts casos, no són suficients per a una vida digna. «Cal que el mercat laboral incorpori a les dones en igualtat de condicions perquè, en el futur, les pensions també reverteixin de la mateixa manera en homes i dones«, ha assegurat Bravo Sueskun.
Marcos Peña Pinto, president del CES, ha sentenciat de manera radical que «la igualtat és un requisit imprescindible per a la supervivència del sistema», en referència al de protecció social i de pensions. Un sistema que busca garantir «una vida digna més enllà de la vida laboral», insistia Carmen Bravo.
Segons la secretària general de la dona de CCOO, les solucions passen per la fi de la bretxa salarial, de la segregació, de la temporalitat o de la desigualtat de la mitja jornada. Passen per la corresponsabilitat i la conciliació.
La intervenció del secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha començat amb una salutació a «totes i tots, que sou pocs». Posava així de manifest una presència eminentment femenina en un acte d’igualtat de gènere que porta a pensar, una vegada més, que la concepció general és que la igualtat és un problema de dones.
Toxo ha dit que sempre és bo revisar l’estat de la igualtat i que aquesta jornada serviria perquè «surtin noves idees que enriqueixin la capacitat d’intervenció de l’organització sindical».
Encara que la major part de les seves paraules han estat centrades en el possible acord per a la negociació col.lectiva, també ha reconegut que, en el terreny de la igualtat, «hauria d’anar-se més enllà del que hem aconseguit en la negociació per remoure alguns obstacles». Ha posat especial èmfasi que no es pot seguir aprofundint en la contractació a temps parcial i en la contractació temporal perquè «tots sabem els efectes que això té sobre les dones».
Al llarg del dia es van tractar temes com la reforma de la seguretat social, el finançament de l’estat de benestar, les polítiques de gènere, o la desigualtat entre homes i dones en el sistema espanyol de seguretat social.








