SITA MURT, DISSENYADORA DE MODA I EMPRESÀRIA
La marca que porta el seu nom s’ha estès per tot el món. Aquesta empresa familiar ha fet una aposta decidida per la internacionalització, cosa que l’ha portada a ser present arreu del món amb botigues pròpies o espais a grans magatzems com les franceses Galeries Lafayette. Tenen previst obrir-ne dues cada any i, malgrat la crisi, aquest 2009 han acomplert les previsions.
Han passat els anys i els fills han agafat el relleu a l’empresa; se sent alliberada?
–«I tant! Ara faig el que m’agrada de veritat: dissenyar. Els meus fills han professionalitzat l’empresa i hem aconseguit el que volíem: fer un bon producte i vendre molt a fora.»
–Juga amb avantatge: coneix bé els teixits i això li permet experimentar amb ells.
–«És la clau, sobretot amb el gènere de punt; el teixim nosaltres i això ens permet crear molt.»
–Ha fet de creadora, mare i empresària alhora. Es considera una dona feta a si mateixa?
–«Força. He hagut de fer d’empresària, que no és el que més m’agradava, però em vaig quedar viuda amb trenta i pocs anys i vaig haver d’assumir-ho; va ser una època difícil. També és cert que ser dissenyadora i empresària al mateix temps m’ha ajudat molt a la feina; sabia què es venia més, què agradava, què no…»
–Diu que admira molt la dona treballadora. La societat exigeix superwomen?
–«La societat és molt dura i exigeix molt a les dones: se’ns exigeix que sempre estiguem maques, que anem ben vestides, que els nostres nens siguin superdotats…»
–Què pretén explicar mitjançant la seva roba?
–«Quan vesteixo una dona primer me la imagino. Intento ajudar aquesta dona a la qual se li exigeix tant; que vagi còmoda, que pugui conduir, que pugui treballar. La nostra clienta és així, no depèn massa de l’home.»
–El perfil de la seva dona és de classe mitjana alta.
–«Jo diria mitjana mitjana. Una dona oberta, activa, contemporània i, sobretot, femenina; que viu la vida plenament.»
–És una moda cara?
–«No, és un preu mitjà. Hi ha robes més cares que la nostra.»
–El 2008 van rebre el premi Barcelona és Moda a la iniciativa empresarial, en reconeixement a la innovació de la firma. En què es diferencia de la competència?
–«Intentem fer un bon producte, ser coherents i sempre ens estem renovant. Som molt exigents amb nosaltres mateixos.»
–La competència és dura?
–«La competència és duríssima; tothom en sap molt i ho fa molt bé.»
–Quina és la relació entre els diferents dissenyadors catalans?
–«A Catalunya es fa bona moda, però ens falta un cop de mà de les institucions en la qüestió de les passarel·les. Tenim dissenyadors desfilant a París o Nova York. Ens haurien d’ajudar més.»
–Catalunya perd pistonada respecte a Madrid?
–«Catalunya ha apostat amb el saló 080 per ajudar els nous creadors. Estic molt a favor d’ajudar els joves, però no per això s’ha de deixar de banda els que fa tants anys que treballem i als quals se’ns ha dit ‘tu no desfiles més’ i ens hem hagut de buscar la vida.»
–Per què s’ha perdut aquest suport institucional?
–«No ho sé, però no està bé. Molts han deixat de desfilar; altres, com nosaltres, hem anat a Madrid. Espero que amb el saló The Brandery es torni a parlar molt i bé de Catalunya.»
–On hi ha millors dissenyadors: aquí o a Madrid?
–«N’hi ha de molt bons als dos llocs, però a Catalunya som molt creatius.»
–Com han patit i s’han adaptat a la crisi?
–«Nosaltres no parlem mai de crisi. Existeix, però no podem deixar que ens afecti a l’hora de crear. La crisi està prohibida.»
–Les tendències al carrer les marquen les passarel·les o Inditex?
–«Inditex té molta força, però quan fa les col·leccions mira a les passarel·les, als aparadors….»
–Com és la moda que ve?
–«Ara estem dissenyant la col·lecció d’hivern de l’any vinent. La col·lecció que ara està al carrer té en compte que el temps està canviant, la roba és menys gruixuda perquè no fa tant de fred, optem per les jaquetes i les bruses primetes.»
–No han deixat d’obrir botigues, ja en tenen una vintena.
–«Estem molt contents, ens ha ajudat molt a saber què volen les dones. Aquest ha estat un bon any.»
k
La versió llarga de l’entrevista la trobareu a www.elpunt.cat
– Estan arreu del món.
– «Hem treballat molt per a la internacionalització de la marca. Estem molt posats a França i a Europa. Si hi vens bé això t’ajuda a vendre a la resta del món.»
– On són més receptius al seu producte?
– «Les dones són diferents segons els països; no és el mateix una dona alemanya que una xinesa. No a tothom li agraden les mateixes coses.»
– Pateixen la competència xinesa de la còpia de marques?
– «El meu equip tenia molt clar que havíem d’obrir un showroom a Xina; jo tenia pot que ens copiessin, però no ha estat així. Hi ha gent que li agrada anar vestit bé i lluir la marca.»
– Compliran les previsions d’obrir dues botigues per any?
– «En principi sí. Ara n’obrim una a Saragossa, que és la segona que obrim el 2009.»
– Els seus colors preferits són el blanc i el negre: una aposta per l’elegància i la sobrietat?
– «Són dos colors que m’encanten. Sempre tinc al davant un paper en blanc i tinta xinesa.»
– Viatja molt. Com es veu Catalunya i Espanya des de fora, quan es poden comparar amb altres països?
– «Pel que fa a la moda, Catalunya la veig bé. A Espanya hi ha aquest gegant que és Inditex, que ho abarca tot, les botiguetes de tota la vida han anat desapareixent i a tot arreu, a tot el món, hi ha les mateixes marques. Si aquesta és la moda espanyola… doncs, va bé.»
– Sempre li quedarà Igualada.
– «És el meu refugi, la meva ciutat. Hi estic molt bé.»
– Per quan Sita Murt també per a homes?
– «Estem mirant què fem pels homes, ja hi hem pensat, però no sé per a quan estarà a punt.»
Aquesta igualadina nascuda el 1946 és una de les dones de més renom en l’àmbit internacional de la moda catalana. La seva vida sembla predestinada: els pares tenien una adoberia, i es va casar amb el propietari d’una empresa de gènere de punt, la qual seria l’embrió de la marca Sita Murt.
