Les dones que s’han quedat a l’atur cobren una prestació per desocupació inferior a la dels homes, uns 4,5 euros menys al dia, ja que si ells reben de mitjana una quantia bruta diària de 29,83 euros, la d’elles és de 25,34, segons dades del Consell Econòmic i Social (CES).
La diferència és encara major, i arriba als 6,6 euros diaris, en el cas dels beneficiaris de la prestació per desocupació que tenen 55 i més anys d’edat.
Aquest és un dels molts dades discriminatoris llocs de manifest pel CES en un informe sobre la situació de la dona en la realitat sociolaboral espanyola, en què s’assegura que la quantia de les pensions és, en termes generals, també inferior al cas de les dones.
Així, segons dades de 2010, una dona pensionista percebia al mes una mitjana de 597,21 euros, mentre que la pensió mitjana d’un home era de 971,92. “La segregació laboral per raó de gènere implica, en el cas de les dones, menors salaris i, en conseqüència, menors bases de cotització i menors pensions futures de jubilació”, conclou l’informe.
Una altra dada important del capítol de pensions: els homes cobren pensions de jubilació en un percentatge del 80,2, i només un 1,5% de viduïtat, mentre que la pensió per viduïtat en el cas d’elles arriba el 42,5% , i un 45,5% correspon a jubilació.
L’estudi del CES destaca que dels prop de 300.000 pensionistes que cobraven el 2010 una pensió superior als 2.000 euros, només un 9% eren dones.
Les tasques de la llar continuen sent, confirma el CES, qüestió de dones, amb unes dades que a penes han variat a favor de l’equilibri en els últims anys.
Si el 2002 la dona dedicava a aquests menesters una mitjana diària de 4,50 hores i l’home 2,06, el 2010 aquestes xifres amb prou feines van variar, situant-se en 4,25 i 2,28, respectivament.
L’informe assegura que ha augmentat el nombre de llars espanyoles en què la dona és referència, gairebé el 40%, i que també són cada vegada més les llars unipersonals i monoparentals (aquests, compostos sobretot per dones amb els seus fills), que ja suposen el 2% del total, un percentatge inferior al de la major part de la resta de països de la Unió Europea.
A causa de l’augment de l’atur masculí, la taxa d’activitat femenina va augmentar el 2010 fins situar-se en el 52,3%, reduint lleugerament la masculina fins el 68,1%.
“La prevalença de la desigualtat en la pràctica condueix-argumenta l’informe-que a les llars, en cas d’haver d’optar per renunciar als ingressos d’algun dels seus membres, es primi la continuïtat dels homes en l’ocupació”.
El percentatge de dones inactives per raons familiars segueix sent “molt elevat”, denuncia el CES, que el xifra en un 41%, quinze punts més que en països com França, Dinamarca i Suècia, si bé menys que en altres de la UE com Malta, Xipre i Estònia.
Les espanyoles accedeixen majoritàriament a ocupacions considerades com “femenines”, del sector serveis, “es concentren en categories professionals inferiors, tenen més dificultats per promocionar, perceben salaris més baixos de mitjana, pateixen una major temporalitat i accedeixen en major mesura a contractes a temps parcial “.
Aquesta bretxa salarial suposa que les dones cobressin un 16,3% menys que els homes, per a treballs d’igual valor o equivalents, percentatge que va ser més gran, el 28,4%, en el cas de les dones amb estudis superiors.
“Les dones-recalca el CES-s’incorporen més tard que els homes al mercat laboral, les seves carreres laborals són més irregulars i les seves bases de cotització més baixes”.
L’informe adverteix que encara la presència femenina en els càrrecs de responsabilitat institucional i en la política no és equitativa. En els diferents òrgans constitucionals és del 40%, tot i que reconeix que ha augmentat considerablement des de 2004.
L’afiliació als partits és menor en elles que en ells, amb prou feines superava el 30% el 2009, un percentatge molt semblant al de la seva presència en càrrecs executius. “S’ha comprovat que la utilització de les quotes electorals no és suficient per assegurar alts nivells de representació política femenina”, considera el CES.
