Cada vegada són més les dones que ocupen llocs clau en l’estructura laboral de les empreses i institucions. No obstant això, accedir a un lloc directiu d’alt nivell no és fàcil per a moltes d’elles, havent de sacrificar aspectes de la seva vida personal per aconseguir-ho.
Treballar en condicions d’igualtat efectiva, suposa encara, un repte per a moltes dones. Amb l’objectiu d’abordar aquest tema, Michael Page Recursos Humans ha organitzat un esmorzar de treball de dones directives a Barcelona.
Durant la taula rodona es va parlar de de la conciliació entre vida professional i vida personal, sobretot en les etapes vitals més importants de la dona, de l’evolució de la seva carrera i del nivell d’exigència que se li requereix en el seu lloc de treball. I, a nivell general, de l’equitat de gènere en el món empresarial.
Les assistents han destacat com les dones han de deixar de ser “passives” i prendre un rol més actiu educant des de dins a l’estructura empresarial, que segueix sent controlada preferentment per homes. Una de les conclusions a les quals es va arribar i que van destacar les assistents va ser que encara es té (i s’ha de) fer molt per mostrar que les dones parlen de debò, que són diferents als homes, però viuen com si fossin hostes al món empresarial.
Un dels punts més polèmics del debat ha estat la maternitat com a factor clau en la progressió laboral de la dona. Com ha comentat Imma Roda, manager de Michael Page Recursos Humans, “desafortunadament, seguim tenint demandes d’empreses que ens diuen que no volen dones i si ho són, que no estiguin en edat fèrtil“.
Una altra de les directores, membre del Comitè de Direcció, va opinar que “quedar embarassada o demanar una reducció de jornada, encara poden ser motiu d’acomiadament en moltes empreses, ja que els directius homes no solen ser molt receptius amb la compatibilització que requereixen aquests casos”.
Una de les possibles propostes encaminades cap a la solució d’aquesta qüestió entre vida professional i personal, podria ser el “job sharing”, terminologia anglosaxona en la qual dues persones realitzen jornades reduïdes d’una manera correlativa solapant algunes hores per posar en comú els temes pendents. D’aquesta manera totes dues fan torns per a cobrir la jornada laboral sencera.
Durant l’esmorzar s’ha fet també èmfasi en la dificultat d’implementar més polítiques que generin la flexibilitat i conciliació familiar, sobretot quan es compta amb perfils tradicionals a nivell directiu, ja que en molts casos les implementen sense creure en les mateixes, amb la qual cosa l’efectivitat d’aquestes és reduïda i no es transmeten aquests nous valors en la cultura de la companyia.
D’altra banda, en molts casos, són les pròpies dones les que posen límits, com va destacar una altra de les directores, pertanyent també al Comitè de Direcció. El problema és el que fan realment les dones per proposar perfils femenins a l’hora de cobrir un lloc clau, ja que sovint són elles mateixes qui reforcen la idea de no contractar a dones.
“Les dones segueixen guanyant petites parceles en tots els àmbits de la vida personal i professional. Les possibilitats de formació, les seves competències i habilitats són claus en el creixement de les dones per ocupar el lloc que els correspon en la societat. Un dels nostres objectius com a experts en selecció és ajudar a les dones perquè les empreses valorin la seva carrera i experiència abans que qualsevol altra cosa”, ha explicat Imma Roda, manager de Michael Page Recursos Humans.