Els docents universitaris tenen 2,5 vegades més probabilitats que les seves companyes d’arribar al nivell més alt – Un llibre blanc revela els frens a les científiques.
La probabilitat que un professor titular esdevingui catedràtic universitari és 2,5 vegades superior per a un home que per a una dona quan tots dos tenen característiques professionals similars. Ho revela el Llibre Blanc sobre la Situació de les Dones en la Ciència Espanyola, elaborat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia amb la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA). Avui el presenta la ministra Cristina Garmendia.
L’estudi, que analitza l’evolució entre 1998 i 2007, assenyala que, encara que les dones accedeixen a la universitat i es graduen en major mesura que els homes-el 2007 hi eren el 61% dels que es llicenciaven-, desenvolupen pitjors carreres. Els motius, no sempre concretats, tenen a veure en certa mesura amb la seva situació familiar, segons aquesta radiografia.
El llibre blanc qualifica de «resultats més cridaners» les diferents probabilitats que professors i professores aconsegueixin una càtedra. «En comparar homes i dones amb la mateixa edat, antiguitat com a doctors, mateix camp de coneixement i productivitat acadèmica recent en termes d’articles i llibres publicats, així com a tesi o tesines dirigides, s’observa que la probabilitat que un professor titular sigui promocionat a catedràtic és 2,5 vegades superior a la d’una dona amb similars característiques personals, familiars i professionals «, afirma. Encara que l’estudi admet que no ha analitzat tots els elements que poden afectar a l’elecció, per no tenir dades, per exemple, de les publicacions anteriors a 2004 i de la qualitat dels articles, considera «difícil» que aquesta omissió «pogués ser tan determinant com per explicar les diferències observades en la promoció acadèmica «.
L’estudi relaciona carrera professional i situació familiar. «La tinença de fills clarament sembla crear un obstacle a la carrera acadèmica de les dones, mentre que aquest conflicte no es produeix de cap manera en els homes, per als quals la tinença de fills no només no és un factor de conflicte amb la progressió en seva carrera acadèmica, sinó que l’afavoreix, independentment de la seva producció científica «, assenyala. Un element que abona aquesta afirmació és que «només un 38% de les catedràtiques té fills enfront d’un 63% dels homes». Un professor amb fills «té una probabilitat quatre vegades més gran de ser promocionat a catedràtic que una dona amb fills de similars característiques», puntualitza el treball.
Encara que augmenta la presència femenina a les aules, persisteix la bretxa entre les carreres que trien uns i altres, tot i que «tendeix a desaparèixer lentament», segons el llibre blanc. Elles segueixen copant camps com l’educació, les ciències de la salut i les humanitats i són majoria en ciències socials i Dret. Han rebaixat lleugerament la seva presència en Matemàtiques -41% de les llicenciades en 2007, gairebé cinc punts menys que el 1998 -. Malgrat l’augment de dones, les enginyeries es mantenen com l’àrea menys feminitzada: surten de les escoles un 33% de enginyeres, una proporció que ha augmentat en 7,4 punts en deu anys i que és superior a la mitjana de la UE i dels EUA.
El predomini femení en les llicenciatures comença a trencar en l’esglaó següent, el títol de doctor, el pas que obre la porta a la carrera professional com a investigador o docent universitari. Elles són el 51,8% dels matriculats i aconsegueixen el 47,6% dels títols de doctor -5,6 punts més en una dècada-. Les dones obtenen tantes beques predoctorals com els homes, però menys ajudes o contractes postdoctorals, per exemple, en els programes, Juan de la Cierva o el Ramón i Cajal. El llibre blanc també assenyala que, a igualtat de situació, elles publiquen menys articles científics, però pràcticament els mateixos llibres que els homes. Dirigeixen menys tesis i tesines. L’estudi desconeix el motiu d’aquestes diferències.
El llibre blanc destaca el «creixement lent» de la presència femenina en la docència universitària. En el nivell més baix, ajudants, hi ha paritat (49% de dones el 2007, cinc punts més en una dècada). En el nivell de professors titulars freguen el 40% i en el de catedràtics, el 15%-al voltant de tres punts més el 2007 que el 1998 -. «Atès el percentatge de dones titulars, es podria preveure que-en condicions ideals d’igualtat que potser no es donen encara-al voltant d’un terç o un percentatge lleugerament superior dels nous catedràtics haurien de ser dones», planteja l’estudi. Recull que encara hi ha àrees com la ginecologia o la pediatria on encara no hi ha catedràtiques.
