Dintre de la llei d’igualtat efectiva entre dones i homes aprovada pel Parlament de Catalunya el 21 de juliol del 2015 s’estableix la representació paritària: la situació que garanteix una presència de dones i homes segons la qual cap sexe no supera el 60% del conjunt de persones a què es refereix ni és inferior al 40%, i que ha de tendir a assolir el 50% de persones de cada sexe.
En l’estudi elaborat per l’Observatori de la Caixa* sobre la discriminació de gènere en el mercat laboral, es van enviar 5.600 curriculums ficticis a 1.372 feines reals a Madrid i Barcelona, on es van comparar les possibilitats de rebre cita per entrevistes de treball entre persones amb curriculums equivalents que només es diferenciaven en el gènere, si tenen fills/filles i la qualificació pel lloc de treball.
Per a cada vacant es van enviar dos currículums iguals, amb una única diferència, la modificació del gènere. Les diferències que es van observar és que dels 5.600 currículums a 18 ocupacions diferents, els candidats homes, van ser citats amb major proporció, un 10,9% enfront del 7,7% de les dones. Però on es veuen més diferències és en la franja d’edat entre 37 i 29 anys, tenen un 30% menys de possibilitat de ser convocades a una entrevista que els homes de les mateixes característiques. Augmenta quan les candidates tenen fills/es i es redueix, quan tenen una millor qualificació per el lloc de treball.
En conclusió, quan les candidates tenen un nivell alt de preparació pel lloc i no tenen fills quasi no hi ha diferències amb els homes amb les mateixes característiques, no obstant en el cas que tinguin fills/es la situació canvia per complet. Per tant, els estereotips de gènere influeixen alhora de la contractació i es continua pensant amb els rols de gènere històrics, on les dones són vistes més orientades a la família i menys compromeses amb la feina.
La problemàtica existent és que tot i que la llei estableix una representació paritària tant en l’administració pública, com en el sector privat i en els òrgans universitaris, la manca d’un règim sancionador que obligui a tots els sectors a que hi hagi una igualtat laboral, produeix que el sistema continuï amb la construcció social preconcebuda sobre els rols laborals i personals de les dones.
*Autors: M. José González, Clara Cortina, Jorge Rodríguez, de la Universitat Pompeu Fabra
