Una emprenedora que tot i la crisi, tot i ser dona, tot i tenir una idea inèdita al nostre país, ha triomfat amb Sabàtica, una empresa que es dedica a organitzar temps sabàtics.
Ha rebut el premi a la millor iniciativa empresarial 2009 de la Diputació de Barcelona.
D’on li surt l’esperit emprenedor, en plena crisi?
–«A casa sempre van donar molta importància a l’aprenentatge de l’anglès, de ben petita. L’anglès fa més fàcil la decisió de sortir a conèixer món. En acabar els estudis, vaig recórrer a una amiga de la família que viu a prop de Washington, als EUA, i me n’hi vaig anar a provar sort. Això i les experiències posteriors em van obrir la ment.»
–Es va haver de buscar la vida, doncs. No hi havia cap empresa com la que va crear després?
–«Efectivament, em vaig haver d’espavilar tota sola. De fet encara som l’única empresa que es dedica a organitzar períodes sabàtics. Als EUA, m’hi vaig quedar dos anys treballant en una universitat i estudiant-hi alhora recursos humans, administració i màrqueting, cosa que m’ha servit de molt a l’hora de muntar la meva empresa. Després vaig estar set anys treballant a Dinamarca, en una organització sense ànim de lucre dedicada al turisme juvenil.»
–I va tornar per crear Sabàtica, la seva pròpia empresa.
–«No immediatament. Vaig tornar a treballar en una empresa de Madrid. Hi vaig estar un any i va ser una experiència difícil, perquè el contrast entre una organització nòrdica sense ànim de lucre i una empresa privada espanyola va ser molt fort. Vaig plegar per muntar la meva empresa, amb l’experiència i els contactes acumulats.»
–Creu que el fet de viatjar ajuda a despertar l’esperit emprenedor?
–«Ajuda en tots els nivells. A mi, el fet d’anar-me’n amb poc més de vint anys als EUA a buscar-me la vida em va donar molta confiança en mi mateixa. Però això és una cosa que serveix per a tothom. El fet de conèixer gent diferent, de treballar en entorns diferents, d’afrontar nous reptes, d’aprendre idiomes, t’obre la ment d’una manera impressionant. Tothom hauria de prendre’s un temps sabàtic en algun moment de la seva vida personal o professional. Qui ho fa, en el 99 per cent dels casos torna renovat i reforçat.»
–Ja. Això ho diu per captar clients.
–«No, de cap manera. Per sort ens va molt bé. De fet, tancarem aquest tercer any de Sabàtica havent organitzat temps sabàtics per a més de 250 persones. Està comprovat per estudis seriosos que les persones que s’agafen un període sabàtic, i tenen experiències diverses en entorns diferents, augmenten el seu rendiment laboral, professional i emocional de manera notable.»
–Vol dir que l’any sabàtic no és una cosa per a gent de diners?
–«I tant que no! Tenim per exemple un programa de voluntariat en parcs nacionals dels EUA de fins a sis mesos per menys de 500 euros!»
–500 euros al mes potser són molts cèntims per a molta gent.
–«Estic parlant de menys de 500 euros en total, pels sis mesos, amb tot cobert! I en contacte amb uns paratges naturals incomparables, aprenent l’idioma, coneixent gent d’arreu. Als països del nord d’Europa hi ha empreses que ho fomenten i fins i tot ho paguen per als seus treballadors.»
–D’acord, ja m’ha fet la falca. Ara expliqui’m com s’ho fa una dona als 30 anys per crear una empresa. Ha hagut de renunciar a moltes coses de la seva vida privada?
–«Crec que no es tracta de renunciar a res. És clar que he hagut de postergar segons quines coses per dedicar-me totalment a crear i desenvolupar la meva empresa. Sempre dic que si no fos necessari embarassar-me, ja hauria estat mare! És probable que les dones ho tinguem més difícil perquè es pressuposa que podem tenir una vida professional plena, i tenir cura alhora dels fills i la parella. No dic que no sigui possible, però durant els primers anys de vida d’una empresa creada per una emprenedora des de zero, és impossible. En aquests tres anys de Sabàtica, no he fet mai un mes sencer de vacances.»
–Els primers anys són els més durs per a un emprenedor?
–«Crec que el més difícil és passar de la teva idea a la concreció en una empresa real, en marxa. Jo vaig passar-me el meu ‘any sabàtic’ fent-me el meu propi estudi de mercat, visitant empreses similars al nord d’Europa, preparant el pla de negoci. Per sort vaig trobar un gran suport en l’IMPEM de Mataró per fer les primeres passes.»
Va acabar els estudis i va decidir que volia veure món. Després de dos anys als EUA, set anys a Dinamarca i un altre a Madrid, fa tres anys va tornar a Catalunya per tirar endavant un projecte poc comú: una empresa dedicada a organitzar «anys sabàtics».
