Davant d’una greu situació econòmica com la que estem vivint, molts pares i mares separats o divorciats deixen de pagar la pensió alimentària als fills. Aquesta és la situació que s’estan trobant els jutjats d’arreu de les comarques gironines, on cada cop més estan arribant denúncies per impagament. De fet, és normal que, si el pare o la mare es queda sense feina o un ingrés fix al mes, es demani una modificació de les condicions de la pensió o la congelació d’aquesta pensió, però no és així. La gran majoria dels jutges consultats es troben que la parella directament deixa de pagar la pensió sense obrir la porta a una negociació.
Segons dades de la memòria del Consell General del Poder Judicial del 2007, cada any es registren a tot l’Estat espanyol més de 1.000 peticions de reducció de pensió alimentària, que afectem a més de 1.600 menors, els pares dels quals han de demanar judicialment una rebaixa de la quantitat que han d’aportar d’entre el 30% i el 50%. Actualment, la pensió mitjana per fill està situada en els 500 euros mensuals. La meitat de les resolucions judicials que donen lloc a la seva reducció vénen donades per una reducció en els ingressos d’algun dels pares. Aquestes sentències van augmentar entre els anys 2005 i 2007 en un 20,5%. Però el 2007 la taxa d’atur se situava al voltant del 6% i el 8%, i, malgrat les «bones» dades, es van produir 2.263 expedients de sol·licitud de reducció de pensió. Això implicava, pràcticament, uns 3.500 nens, afectats per tant per les circumstàncies econòmiques.
La crisi s’ha aguditzat
Entre el 2008 i el 2009, quan la crisi s’ha aguditzat, i la taxa d’atur és del 18%, el nombre de casos s’ha disparat. De fet, segons dades del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat quatre de cada deu dones separades afirmaven el 2008 que no rebien recursos econòmics dels exmarits per mantenir els fills que tenen en comú, és a dir, la pensió que els correspon, i una de cada quatre afirmava que rebia els diners, però amb retards. A més, gairebé set de cada deu asseguraven que la situació repercutia de manera considerable en la capacitat de poder-se fer càrrec de les despeses del menor. Encara no hi ha dades oficials del 2009 sobre aquesta qüestió, referides a les comarques gironines, però els jutges asseguren que es troben que hi ha molts pares que no negocien una modificació de les condicions de la pensió o una congelació temporal, sinó que directament molts d’ells deixen de pagar la pensió. Per tant, això és el que es troben habitualment i hi han notat un fort augment: les denúncies per impagament de la pensió. Llavors, les vies judicials permeten una negociació entre les parts afectades per intentar arribar a un acor. Si no s’hi arriba, depenent del cas, hi ha la possibilitat d’embargar els comptes.
S’ha acabat el judo
Sempre hi ha algun cas que trenca la norma habitual: algun cop els jutges es troben que el pare demana rebaixar les condicions de la pensió. És el cas d’un pare de Girona que es trobava a l’atur, no tenia patrimoni i vivia del menjar que li donava Càritas. La jutge va sentenciar que el pare deixés de pagar la pensió alimentària a condició que el fill, en comptes de quedar-se a dinar a l’escola amb la despesa econòmica que això comportava, anés a dinar amb el pare a Càritas. En altres sentències se sol·licita a la mare que el fill deixi de fer extraescolars, com ara anar a practicar judo, per invertir la despesa en primeres necessitats.
Una despesa fixa del 30% del sou
Un aspecte que els jutges valoren molt minuciosament a l’hora d’emetre una sentència de divorci és la protecció de la part que es considera més perjudicada per la ruptura. En el 90% dels casos en els quals es recorre a la via contenciosa, la dona es queda amb la custòdia dels fills, l’habitatge familiar i la pensió alimentària dels fills. La pensió es concedeix als fills i no al cònjuge que n’obté la custòdia, tot i que serà aquest cònjuge qui l’administri. La quantia la decidirà el jutge d’acord amb les necessitats i les despeses habituals dels fills, sense oblidar les circumstàncies econòmiques dels pares i el nombre de fills als quals s’ha d’aportar la pensió. La pensió alimentària dels fills pot arribar al 30% dels ingressos del progenitor que l’hagi de pagar.
