Fa uns 10 anys, Catherine Millet, directora de la més prestigiosa revista d’art francesa, es va atrevir a firmar un dels exercicis més extrems en la indagació de la pròpia sexualitat. Escandalitzar, en un país que com França va elevar el llibertinatge a la categoria d’art i té al podi dels seus mestres el marquès de Sade, té el seu mèrit. Després de La vida sexual de Catherine M., el rigor aplicat a un tema tan vidriós com el de la sexualitat en les seves més variades accepcions, Millet, 61 anys, publica Gelosia (Empúries / Anagrama) que cultiva la mateixa mirada entomològica davant una activitat més estesa que la participació en orgies.
Millet ha vingut a Barcelona per explicar –amb la distància expositiva d’una classe magistral– que del que realment se sent avergonyida és dels sentiments que va despertar en ella el descobriment que el seu marit, l’escriptor Jacques Henric, li era recíprocament infidel, a l’anàlisi detallada del qual dedica aquest llibre. Per l’autora s’ha de llegir Gelosia com la cara B de la seva anterior novel·la (¿o s’hauria d’anomenar assaig?). «Durant anys aquesta obra no va tenir títol i l’esmentava com un complement informatiu de La vida sexual… I, sí, afegeix una llum nova a aquella obra perquè considero que la pulsió que encenia la meva gelosia és un altre aspecte de la meva sexualitat».
PARÀLISI / De com el pensar en la sexualitat que el seu marit exercitava pel seu compte va paralitzar la seva pròpia –i va ser una gran paràlisi perquè la de Millet era extremadament animada– i de com gràcies a l’escriptura de La vida sexual… la va poder recuperar és el gran tema de Gelosia. «Quan els periodistes deien que envejaven la meva llibertat sexual i em preguntaven si havia conegut la gelosia, havia de dir-los que sí». Millet ha explicat aquest sí ara en 250 pàgines.
El llibre es remunta a la infància i primeres experiències sentimentals de l’autora i funciona com una psicoanàlisi literària. De fet l’autora va demanar ajuda a un professional en dues ocasions. La segona per solucionar el col·lapse en què la col·locaven la seva gelosia tremebunda i desenterrar de l’inconscient el fet d’haver vist d’amagat la seva mare besant un amant: «La meva mare em va confessar que havia tingut set amants, llavors vaig quedar molt impressionada, però amb el temps he superat àmpliament aquesta xifra».
Si l’avassallador èxit de Millet com a autora va despertar la gelosia del marit escriptor és una cosa que Millet descarta amb un somriure. Henric, rendit als seus peus, es va sumar al fenomen editorial amb dos llibres, un en què es recollien els nus fotogràfics que va fer a la seva dona i un altre amb textos propis titulat significativament Como si nuestro amor fuera basura.
