Sexistes, androcèntriques i, algunes vegades, violentes. Seria, a grans trets, la definició de les cançons que els nens i nenes de primària canten a les classes de música.
Una tendència que Imma Oliveres, mestra de música, considera que ha de començar a canviar. Durant un any ha analitzat els textos i les il·lustracions dels llibres de música del cicle superior de primària d’onze editorials, totes les que en aquests moments tenen llibres de música al mercat. En total, va estudiar 382 cançons –més de la meitat de les quals eren tradicionals– i 242 dibuixos que les acompanyaven. Les conclusions confirmaven les hipòtesis que ja tenia abans de començar el treball: «La dona és poc protagonista, sovint invisible, i quan apareix el seu rol és de submissió i passivitat.» Les seves úniques qualitats són «la bellesa física i l’expressió de l’afectivitat». I el seu paper es limita bàsicament a esperar que la vagin a buscar per casar-se i tenir cura dels fills, «que són els seus principals objectius a la vida».
En moltes cançons la dona no apareix i només surt un nom com a referència, i fa de mare sense cap acció: «No es mostren models diferents de dona, sinó que s’exemplifiquen dones que encaixen en el model i rol tradicionals», exposa l’autora del treball en les seves conclusions.
Oliveres considera que s’hauria de fer una lectura crítica d’aquest fet: «No s’hi val a dir que aquestes cançons s’han cantat tota la vida», apunta, ja que fent-ho s’estan acceptant i perpetuant uns models discriminatoris «en què es menysprea la dona i es tracta com un ésser que necessita protecció», a més d’assignar-li les tasques domèstiques tancada a casa. En algunes cançons, a més, com en el cas d’ Els vaixells d’Stienkarrasi , tradicional russa, es maltracta la dona.
Amb el treball El tractament de la dona en el repertori de cançons de primària (anàlisi dels textos i de les il·lustracions de les cançons dels llibres de text des d’una perspectiva d’igualtat de gènere), Oliveres pretén «modificar aquests hàbits» i fins i tot proposa fer versions crítiques o adaptades de les cançons tradicionals, des d’una perspectiva d’igualtat de gènere, com ja s’ha fet per exemple amb la cançó El caçador, d’un cavaller que intenta seduir una pastora. En el text cantat pels infants es mostra un model conservador de dona –la donzelleta– que accedirà a les peticions del caçador si els seus pares autoritzen el casament. En la versió alternativa és ella qui acaba seduint el caçador per «anar darrere d’una mata i acabar la feina», explica. En els dibuixos que acompanyen les il·lustracions la repetició d’estereotips és semblant, amb imatges de dona jove amb aparença seductora i cabellera llarga que espera que el cavaller es fixi en ella per poder-s’hi casar.
