L’ONG Women ‘s Link Worldwide ha denunciat a Espanya davant del Tribunal Europeu de Drets Humans per negar protecció a Leticia, una jove llatinoamericana víctima de tràfic de dones amb fins d’explotació sexual que va ser detectada a Espanya estant en situació irregular i internada en un Centre de Internament (CIE) per a ser deportada, sense que en cap moment s’investiguessin les seves circumstàncies.
Així ho ha explicat la directora executiva de l’organització, Bibiana Waisman, en la presentació de l’informe ‘Dones en els CIE: Realitats la presó’ en què l’organització documenta les violacions de drets humans i la discriminació per raó de gènere a què són sotmeses les immigrants recloses en els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) a Espanya, especialment les víctimes de tràfic.
Segons concreta l’informe, l’any 2005 Leticia (nom fictici) es trobava en una “situació econòmica difícil” quan la família política de la seva filla li va oferir treball a Itàlia. Ella va acceptar, li van organitzar tot el viatge i en arribar al país “es van quedar amb el seu passaport i va ser obligada a prostituir a canvi de diners per pagar el deute contret pel viatge”. Després de diversos mesos d’explotació “extrema”, va aconseguir fugir i va acabar a Espanya.
No obstant això, va ser detectada en situació administrativa irregular per la policia i internada en el CIE d’Aluche, a Madrid, des d’on es va intentar deportar en dues ocasions i en ambdues ella es va resistir físicament. Davant la imminència de ser retornada al seu país, “on l’esperaven per als tractants que l’havien amenaçat per fugir sense pagar el deute”, va denunciar davant les autoritats espanyoles, policials i judicials, la situació que havia viscut i es va oferir a col·laborar.
“Ni la policia, ni l’administració ni els tribunals van fer cas a les denúncies del perill per a la vida i integritat que havia expressat”, lamenta l’ONG. La coordinadora de l’informe i advocada Paloma Soria ha concretat que el termini màxim de retenció en el CIE, 60 dies, es va complir sense que fos deportada i va ser posada en llibertat, pel que en l’actualitat aquesta dona “viu amenaçada davant una possible expulsió “perquè no té papers,” no rep cap ajuda de l’Estat “per a víctimes de tracta i” no s’ha investigat “la seva denúncia.
Aquest és un dels casos que es documenten en aquest informe basat en entrevistes realitzades entre 2010 i 2012 amb 45 internes dels CIE, 15 ONG especialitzades, els jutges de control dels centres, els directors d’aquestes instal·lacions i el secretari d’Estat de Seguretat, que va respondre a un qüestionari. En total, 21 de les dones eren víctimes o presumptes víctimes de tràfic però la seva situació, era “molt difícil d’identificar”, donades les pròpies condicions de l’internament.
En aquest sentit, la investigadora de Women ‘s Link Elena Malero ha posat com a exemple un altre cas detectat al CIE de Madrid, el d’una presumpta menor arribada a Espanya en pastera. Segons ha explicat, les entrevistes es van fer en un temps molt reduït, compartint sala amb un altre intern i sota vigilància d’una càmera de seguretat, pel que ella no va arribar a confessar el que li havia succeït. Després de la seva deportació, va tornar a ser atrapada per la xarxa ia ser explotada de nou, com va poder constatar l’ONG al país d’origen.
Sense dret a la salut
No obstant això, la investigació ha documentat violacions de drets humans per a totes les internes, no només les víctimes de tràfic, com ara del dret a la salut. “La majoria” de les 45 dones entrevistades van assenyalar que l’atenció era “molt deficitària” i entre elles hi havia casos de malalties “molt greus diagnosticades prèviament” el tractament havia cessat en ingressar al CIE, segons ha assenyalat Sòria.
Conforme ha apuntat, l’organització també ha trobat casos de “situacions molt precàries” de salut que no rebien atenció específica, ha constatat la “denegació” de tractaments pal•liatius a les internes, com la metadona, i ha identificat els casos de set embarassades que no estaven rebent ni l’atenció mèdica ni nutricional especialitzada que requeria el seu estat.
Altres de les deficiències detectades tenen a veure amb les diferències de tracte per raó de gènere. Les internes, per a les quals hi ha 360 places a tot el territori enfront de les 2.772 masculines, disposen en els CIE de menys hores de pati o en pitjor horari i de pitjors zones comunes, i fins i tot a CIM com el de València, elles han de netejar les seves pròpies cel·les mentre els homes gaudeixen d’un servei de neteja contractat per la direcció del centre.
Women ‘s Link confia que l’informe sigui tingut en compte pel Ministeri de l’Interior amb vista a l’elaboració del reglament dels Centres d’Internament d’Estrangers, l’esborrany no recull les circumstàncies ni de les víctimes de tràfic ni de les embarassades o les dones en general.
Font: Europa Press /Women’s Link Worldwide
