La facilitat i seguretat d’aplicació que pretén imprimir la nova llei d’interrupció voluntària de l’embaràs brilla per la seva absència, de moment, en la majoria de les comunitats espanyoles.
Excepte Catalunya (PSC-ERC-ICV), Astúries (PSOE-IU) i Andalusia (PSOE, i on ja es finançaven públicament les intervencions), la resta de governs autònoms guarden silenci sobre com aplicaran la llei, si bé, a diferència del que va passar dilluns, la majoria de les comunitats governades pel PP van deixar ahir de proclamar que no l’acataran. La direcció del partit conservador va ordenar que fessin un pas enrere en el desafiament a la legalitat.
No farà cas d’aquesta directriu, no obstant, l’Executiu de Múrcia, a més del de Navarra, en mans de la també conservadora UPN. A la comunitat foral mai s’han practicat avortaments i ni tan sols hi ha clíniques privades que ho facin. I Múrcia, malgrat que fa 20 anys que paga el 70% dels avortaments de les seves ciutadanes, tampoc està disposada a fer marxa enrere.
A la resta de les autonomies, tret de les excepcions citades, prevalen el silenci i la falta de criteris oficials explícits. En paral·lel, les clíniques privades que des de fa 25 anys estan cobrint la demanda d’avortaments mantenen la seva activitat habitual. Algunes han rebut el compromís verbal que els serà finançada aquesta assistència per part dels seus governs autònoms.
A Catalunya, les dones que pretenen avortar acudeixen a aquestes clíniques i reben els sobres amb la informació que han d’analitzar durant tres dies abans de sol·licitar la interrupció del seu embaràs. Si decideixen fer-ho, ho hauran de pagar i posteriorment se’ls reemborsarà.
Astúries ha imitat Andalusia i ha concertat la pràctica de l’avortament amb la seva xarxa de centres privats, de manera que les dones hi poden anar amb la seva targeta sanitària personal i les atenen.
Al País Valencià, on el Govern autònom (PP) finançava des de fa un decenni el 70% dels avortaments sol·licitats, les clíniques que els feien mantenen la seva activitat, i la fan extensiva ara al 100% dels seus sol·licitants. La Generalitat valenciana no s’ha pronunciat i les clíniques suposen que cobraran l’assistència que ofereixin.
A Madrid (PP), on el servei públic de salut autoritzava els avortaments que executen les clíniques privades, es produeix una situació idèntica. La Comunitat de Madrid pagava fins ara amb gairebé sis mesos de retard aquesta assistència, un termini que els centres privats temen que ara es dilati encara més. Amb lleugeres variacions –la Xunta de Galícia (PP) també hi oposa resistència–, aquesta situació es repeteix a la resta de les comunitats autònomes.
El sobre informatiu que han de rebre obligatòriament les sol·licitants abans de procedir a un avortament s’està convertint en un «objecte obstruccionista», o en una excusa per a «la insubmissió», segons va descriure ahir la portaveu d’Acai, la coordinadora de clíniques que practiquen aquesta intervenció.
No totes les comunitats ofereixen aquest sobre –les de Múrcia, Navarra i Galícia no ho fan– i, sense el sobre, no és possible avortar, ni tan sols en un centre privat no finançat. Aquesta informació, elaborada pel Ministeri de Sanitat, s’ha distribuït a les autonomies, que, al seu torn, l’han d’entregar a les clíniques.
L’embolcall consta d’un codi xifrat, que serà la credencial amb què s’identificarà les usuàries al centre sanitari on acudeixin. També serà aquest l’element que permetrà fer els còmputs estadístics. «Sense sobres, les dones no podran avortar en cap centre d’Espanya, ni pagant-s’ho», va alertar la portaveu d’Acai.
Darrere de l’ordre del PP d’acatar la llei hi ha l’esperança dels conservadors que el Tribunal Constitucional accepti la seva demanda de suspensió cautelar de la norma fins que es resolguin els recursos d’inconstitucionalitat.
