La miro, a les fotos, i em fa estremir. Com la Condoleezza Rice i la Margaret Thatcher, per exemple. Perquè demostren una obvietat: que no n’hi ha prou amb ser dona. Una dona de dretes, bel·licista i fanàtica és tan de dretes, tan bel·licista i tan fanàtica com pot ser-ho un home. És com quan et diuen que cal posar ministres catalans a Madrid, perquè ens comprenguin. Les provatures han ocupat part del segle XX i del que portem d’aquest i cada ministre català, amb poquíssimes excepcions, ha resultat “más español que nadie”.
L’origen, el color de la pell, el gènere, no tenen a veure amb les qualitats morals, amb la intel·ligència ni amb l’eficàcia. Aquest neguit me’l causa Sarah Palin. Diu que la guerra és bella, el lloc de la dona parir criatures i la cultura una enemiga de Déu. Per cert, ¿heu observat que els sectors antiavortistes no són natalistes? ¿Que tenen tantes criatures com els sectors avortistes?
La Palin és partidària de la pena de mort, de les armes i de la guerra, perquè, en punt deixen de mamar, ja és bo matar éssers humans; quan són embrions, no, aleshores és un pecat gravíssim. La Palin ha demostrat que és gandula, és nepotista i és d’una ignorància obscura i pesant. Però als seus seguidors no els importa: està contra l’avortament!, que és l’obsessió de l’Amèrica profunda. Si apliquéssim la Bíblia en sentit literal i no metafòric, hauríem de lapidar adúlteres, fer callar les dones i apartar-les de la cultura. A mi m’estremeix la idea que la Palin pugui tenir poder. I em fa tremolar per les dones nord-americanes. I per la ciència, el progrés, la violència programada i el feminisme, que va néixer als Estats Units. I per la burca invisible amb què vol cobrir-nos a totes les dones del món.
Publicat a l’ Avui , el 16 de setembre de 2008
