La Llei d’Igualtat i la Llei de Paritat Electoral han donat noves eines a les dones per augmentar la seva representativitat política i social. Des de la Diputació de Barcelona es dóna suport als municipis per lluitar contra una de les grans xacres de la nostra societat: la violència contra les dones i per realitzar accions de sensibilització. La diputada delegada de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda, defensa el paper que els ens locals han fet durant més de vint anys a favor de la dona i reivindica la formació en igualtat de gènere per posar en pràctica el que la llei ens ofereix.
Quan es va aprovar la Llei d’Igualtat el president Zapatero va destacar que “transformaria radicalment la societat espanyola”. Com està contribuint la Diputació de Barcelona per fer possible aquest gran canvi?
El nostre granet de sorra és contribuir a que els municipis tinguin més eines per poder intervenir en els temes de violència contra les dones. En aquest sentit, hem tractat de reforçar la xarxa de punts d’informació i atenció a les dones i oferir sempre la visió del món local per tal de millorar els recursos que ara hi destina el Govern català. Si hi ha recursos per lluitar contra la violència de gènere és perquè el món local ha destinat sempre molts esforços. No ara arran de la llei, sinó des de fa vint anys..
En quins programes adreçats a la Dona participa la Diputació?
Participem en els protocols contra la violència de gènere donant sobretot suport tècnic als ajuntaments. És molt important que siguin una eina solvent perquè tothom en un municipi o territori pugui organitzar els recursos que té al voltant de l’assistència a aquestes dones que pateixen violència domèstica. En els altres temes de sensibilització participem sempre a partir de la demanda dels ajuntaments. Hi ha ajuntaments que ho aborden amb campanyes, actes, jornades o exposicions.. Altres ens demanen algun recurs addicional. Per exemple, organitzem uns tallers de violència pensats per les associacions i per a les dones, especialment joves, en els quals treballem com identificar algunes conductes de violència de gènere que poden ser molt subtils, com la violència psicològica, que és la més difícil de curar.
Aquest mes de juliol s’inaugurava a Cornellà la I Universitat d’Estiu de Dones, amb el suport de l’Àrea d’Igualtat. Com valora la iniciativa?
L’experiència ha funcionat força bé i per ser una primera edició hi va haver molta inscripció. És molt interessant que al voltant de la universitat es pugui organitzar una iniciativa d’aquest tipus. Des del nostre punt de vista això vol dir que els temes referits a la igualtat de oportunitats i a la paritat estan agafant relleu i espai de l’agenda política.
És encara necessària la formació en igualtat de gènere?
Encara ens queda molta feina per fer i especialment en els temes de formació. Tenim la immensa sort de tenir una legislació que va molt per endavant d’altres països europeus, però també és veritat que els canvis socials van més a poc a poc. I en aquest sentit ens calen recursos específics de formació.
L’any passat també es va posar en marxa oficialment l’Institut de Formació Política amb l’objectiu de fomentar el lideratge polític de les dones. Quines mancances tenen encara les polítiques i tècniques que treballen a l’àmbit municipal o supramunicipal?
Quines mancances? Crec que encara tot el que té a veure amb la paritat ho hem de justificar continuament. Evidentment, en una societat pensada des del punt de vista patriarcal tots aquests recursos es qüestionen. I en aquest sentit encara ens falta formació, tècnica i arguments. Per què? Perquè socialment les dones hem estat relegades a un tipus de rols i tot el que sortia d’aquests rols i estava preadjudicat al sector masculí de la societat, quan des del seu punt vista ho usurpem, provoca malestar. I per això sempre s’ha de justificar perquè s’ha de treballar de determinada manera.
Les últimes eleccions municipals van permetre augmentar el número de representants polítiques a la demarcació de Barcelona…. Però s’ha arribat a una plena igualtat amb els col·legues masculins?
Hi ha més dones, és veritat, perquè la paritat era d’obligat compliment, però també és veritat que la nostra mortalitat és més alta, és a dir, que la nostra rotació política és més alta. Ens costa molt consolidar lideratges. Aquesta és una de les raons per les quals van decidir muntar l’Institut de Formació Política. Ens manquen estratègies i eines per evitar aquesta altíssima mortalitat.
Quines són les causes d’aquesta alta mortalitat política de les dones?
N’hi ha moltes. En primer lloc, l’organització de la vida política és molt masculina i, per tant, és extremadament agressiva contra les dones. Pels horaris, per les maneres de treballar i els llocs on es prenen les decisions massa sovint. Nosaltres som més de diàleg i menys d’imposició. I moltes dones no estan disposades a jugar amb aquests mecanismes.
És més aviat un suïcidi polític més que un assassinat?
No, és un assassinat. Són ells que ens treuen. No és fruit d’una voluntat personal. Et van empenyent i quan et despistes…, doncs…
La llei de paritat electoral és l’adequada?
Jo penso que sí. Estic convençuda que vaig ser una dona quota i no em considero més “tonta” que cap dels meus companys de Consistori o de la Diputació. Tots en política responem a una quota, o ets d’un sector o d’un territori o ets dona o qualsevol altra qüestió. La llei és una de les més avançades d’Europa perquè en trams de cinc les llistes han de ser paritàries i, en aquest sentit, les espanyoles som les dones que més representació política tenim als governs i parlaments. Ara, per exemple, amb la renovació del Consell General del Poder Judicial aquesta llei ha permès que s’incorporin set dones. També el punt de vista de les dones ha d’estar present, siguin de dretes, d’esquerres, nacionalistes o independentistes.
Entrevista publicada a La Malla el 18 de setembre de 2008
