Associacions feministes, consideren que el Govern subordina al pagament als bancs els drets de les persones-a l’assistència sanitària, l’educació i l’atenció a la dependència-i els informes oficials d’impacte de gènere són banals, en afirmar acríticament que tot, fins la retallada dels recursos per a la igualtat, és bo per a les dones.
Aquestes consideren que si històricament la llei de pressupostos representar la voluntat popular sobre com gastar els impostos, i els pressupostos participatius i amb perspectiva de gènere han suposat dos passos més per la democràcia real, tot això està avui en qüestió , perquè el pressupost per al 2013 no té credibilitat. Per això, han elaborat un manifest que han entregat als grups parlamentaris que han assistit a la reunió de treball del dia 12 de novembre.
En el manifest denuncien que: “El pressupost de l’Estat per a 2013 és de 235.904,43 milions d’euros, un 9,9% superior al del 2012, per l’increment dels interessos del deute, i el de la Seguretat Social a 128.236 , el 95% per pensions, i el 2013 creixerà un 5,2% per l’envelliment de la població i per la pujada de les pensions en un 1%, sense establir l’actualització segons l’IPC.
1. – Les polítiques d’igualtat es retallen en un 24% respecte al 2012, gairebé el triple de la mitjana dels ministeris (8,9%), i la lluita contra la violència de gènere el 7%, sense comptar l’IPC de l’ 3,4%. Si es compara amb 2011, la retallada és del 39 i 27%. Són el 0,017% dels PGE.
2. – Reiterem que no només demanem polítiques específiques d’igualtat, sinó que les polítiques generals no discriminin a les dones, per acció o per omissió. A això hauria de contribuir l’Informe d’Impacte de Gènere (IIG) que per 5 º any acompanya el Projecte de Pressupostos, però que en les seves 420 pàgines incompleix el mandat del CEDAW i dels 5 objectius d’ONU Dones, perquè:
a. No fa ni una sola vegada a les xifres, el contingut propi dels Pressupostos: l’expressió xifrada, en euros, dels ingressos que l’Estat preveu realitzar i la limitació de despesa, en euros, en cada un dels seus programes.
b. No es refereix a la Seguretat Social, que suposa el 40,1% de la despesa no financer de l’Estat, de les pensions-inferiors per a les dones-viuen 8 milions de pensionistes.
c. No compara les situacions socials i pressupostàries de partida (2012) amb les concretament previstes per al 2013.
d. Afirma mecànicament que el Pressupost d’Estat 2013, tot i les retallades en igualtat i en despesa social, tindrà un impacte “positiu” en la reducció de les desigualtats de gènere. i. No selecciona els programes amb major incidència en la situació social de les dones, i omet dades bàsiques de situació i objectius, encara que per 1 ª vegada esmenta els del Pla d’Igualtat 2008-2011. f. No té resum executiu, per augmentar la seva incidència real.
3. – El pagament del deute es ‘menja’ una quarta part de la despesa. El deute públic espanyol actual – 70% del PIB el 2012, 90% del PIB el 2013 – és il • legítima, perquè, com assenyala la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute, de la mateixa manera que en països d’Amèrica Llatina, Àfrica o Àsia:
– Ha estat induïda pels poders financers.
– Assumeix com “públics” 215.000 milions d’euros, més 100.000 milions del fons de rescat de la Unió Europea, per salvar la banca.
– Els seus interessos ascendiran el 2013 a gairebé 40.000 milions d’euros, a pagar a bancs estrangers i espanyols, perquè el Banc Central Europeu, en comptes de comprar-directament, presta als bancs diners a l’1% i ells ho presten a l’Estat al 6% o 7%. Les retallades en polítiques socials afecten a l’ocupació femenina (base de l’autonomia personal) i pressionen perquè siguem les dones les responsables de la cura de menors i persones dependents o malaltes. S’imposa així una doble o triple jornada que impedeix la participació en l’espai públic en condicions d’igualtat.
4. – L’Estat imposa a les filles i familiars que compensin el desmantellament de la Llei d’Atenció a la Dependència. Tot i que l’exposició de motius de la llei de 2006 reconeix la insostenibilitat del sistema de cures familiars, les retallades de desembre, març i juliol de 2012 continuaran el 2013, any en què el Ministeri haurà de pagar 1.034.000 de quotes a la Seguretat Social de cuidadores familiars d’anys anteriors, que des del juliol no tenen cobertura de Seguretat Social, i que constitueixen el 45% de les prestacions del SAAD, amb paguitas de prop de 360 € al mes, perpetuant la feminització de les cures.
La Cobertura de la protecció per dependència, en lloc d’avançar cap a la universalitat, ha perdut 9.487 beneficiaris d’agost a octubre 2012. La partida de prestacions gestionada per les comunitats autònomes baixa un 15%, 200 milions, i es queda en 1.087.000, tot i que només per atendre les 771.000 persones que hi ha actualment al sistema es necessitarien 300 milions més.
El Pla Concertat de Serveis Socials amb CCAA i ajuntaments tindrà un 40% menys, passant de 50 a 30 milions d’euros, amb la consegüent reducció de serveis d’ajuts a domicili i d’emergència social per a les persones sense feina ni protecció social.
En conjunt, les retallades en matèria de serveis socials arriben al 14,4%, que sumats als de l’exercici anterior, resulten en una important disminució dels serveis.
5. – Sanitat Pública: ni universal, ni gratuïta, ni de qualitat. Tindrà una retallada del 22,6% respecte a 2012. A les mesures ja decretades (exclusió dels immigrants sense permís de residència, repagament farmacèutic fins i tot per a pensionistes i repagament en pròtesi i transport sanitari no urgent) i la seva incidència en l’augment de les llistes d’espera, es suma un major retallada de la cartera de serveis, en particular en drets sexuals i reproductius i avortament. Diverses comunitats han eliminat la detecció sanitària de la violència de gènere. L’Observatori de Salut de les Dones del Ministeri ha acomiadat a tot el seu personal contractat de manera que les estratègies de salut i gènere no podran desenvolupar, i la retallada de les seves transferències a comunitats autònomes suposarà una pèrdua d’atenció general i una aturada en el programa de atenció a la violència de gènere i al Pla Nacional de la Sida.
6. – L’atur puja un 16%, les prestacions per atur baixen un 6,3%. L’Estat destrueix més ocupació que el mercat. S’assignen 26.696.000, un 6,3% menys que el 2012, a prestacions i subsidis, tot i que dies després de la presentació del pressupost, l’EPA del 3 trimestre 2012 mostra un augment anual del 16% en la desocupació, que ha arribat a 5.778.100 persones (2.674.700 dones), el 25,02% de la població activa. Aquest trimestre ha estat molt superior l’augment de l’atur femení (68.700 parades més) respecte al masculí (28.200 aturats més), lligat a la destrucció de 49.500 llocs de treball al sector públic i 47.600 al privat. Les retallades de serveis públics i de protecció social, juntament amb la reforma laboral, acomiaden cada dia a 1.000 persones. A més, cada vegada que l’Estat retalla serveis-educatius, sanitaris, socials-de cura de les persones, centenars de milers de dones veuen incrementada la seva càrrega de cures en les famílies.
7. – Demanem Educació pública: de tots i totes per a tothom. La despesa educativa de l’Estat central s’ha reduït gairebé en un terç en els dos últims anys (31%), passant de 2.843 milions d’euros en 2011-2.219 el 2012 ja 1.944 el 2013. El major retallada es dóna en educació compensatòria, destinada als alumnes amb dificultats: baixa 116.500.000, és a dir, un 68%, fins a quedar en 53 milions. Aquesta reducció baixa la qualitat de l’educació pública i la seva contribució a la igualtat social i de gènere. La substitució de menjadors escolars per tarteres familiars, la retallada del transport escolar, tancament de col • legis rurals, augmenten directament el treball domèstic, com també indirectament incideixen l’augment de les taxes, especialment en l’etapa de 0 a 3 anys, així com a la formació professional i la universitat.
8. – La cooperació al desenvolupament tindrà un 23,4% menys de dotació. El Ministeri d’Afers Exteriors baixarà de 683-523.370.000 d’euros la seva cooperació per al desenvolupament, després de retallar el 46,7% el 2011. L’AECID ha tingut una retallada acumulat del 70% des de 2011, mentre Defensa ha augmentat un 175% el 2013, de manera que l’Ajuda Oficial al Desenvolupament cau al 0,2% del PIB, allunyant-se del compromís mundial del 0,7%, i d’ella el 19% és per FONPRODE, destinat al comerç, no a la igualtat social i de gènere, i s’ha eliminat la Direcció General de Polítiques de Gènere.
9. – Altres aspectes pressupostaris de gran impacte de gènere són: La indefinició sobre l’actualització de les pensions a l’IPC, i respecte a la Pensió de viduïtat, la suspensió de l’increment del 52% al 60% de la base reguladora de la DA 30 de la Llei 27/2011.
La congelació del salari mínim en 532,51 € mensuals. La suspensió, un any més, de l’ampliació a 4 setmanes del permís de paternitat. ”
Font: CCOO, Sin género de dudas
